Duran juga la carta del plebiscit

La pregunta sobre el procés que formularà la direcció d'Unió a la seva militància s'ha convertit en una autèntica prova de càrrega per al líder democratacristià, Josep Antoni Duran i Lleida, i el seu nucli més fidel. Vist l'enunciat de la qüestió, és indiscutible que de la votació del dia 14 de juny no en sortirà cap mandat clar, perquè la pregunta és prou confusa i ambigua per poder interpretar-la en funció de les necessitats. El que sí que quedarà clar és el suport amb què compta Duran en el partit en cas que s'imposi el sí, perquè amb el caire que està prenent aquesta iniciativa és evident que el que està en joc no és pas el full de ruta d'Unió, sinó el lideratge d'una formació en què l'independentisme de bona part de les bases xoca amb la complexitat d'un plantejament en què la sobirania està supeditada a l'autorització de l'Estat espanyol, la qual cosa, en la pràctica, és una renúncia a la sobirania real.

En aquest escenari, el pitjor que pot passar és una excessiva externalització del procés intern dels democratacristians. És la militància la que ha de resoldre un destret que, això sí, influirà poderosament en el desenvolupament del full de ruta cap al 27-S. La posició que resulti guanyadora a Unió aclarirà molts dubtes sobre quina línia adopta la formació i com queda respecte de la resta de forces sobiranistes. En uns moments en què l'important és sumar forces de cara a les eleccions plebiscitàries, hi ha el risc de la dispersió del sobiranisme per la dreta despenjant Unió d'un procés en què cada vegada és més necessària una posició diàfana sobre la independència i en què cada cop caldrà prendre decisions més difícils. Duran juga fort, en un tauler on se la juga Catalunya.