Miquel Iceta va apostar la setmana passada per un referèndum sobre la independència de Catalu-nya en cas que fracassi o els catalans rebutgin la reforma de la Constitució que els socialistes es proposen. Aquest plantejament haurà de ser aprovat en el pròxim congrés del PSC, al novembre. Iceta va afegir que el referèndum sobre la independència es podria regular mitjançant una llei semblant a la famosa llei de claredat del Canadà. Aquí es troba part de la trampa del sempre imaginatiu Iceta. Perquè la llei de claredat no s’ha utilitzat mai per portar a terme un referèndum d’independència. Més aviat la seva intenció va en sentit contrari. Aquesta llei va ser impulsada després del segon referèndum al Quebec, el 1995, que els independentistes van perdre pels pèls (49,42% a 50,58%). La llei de claredat, aprovada l’any 2000 després de moltes discussions, va ser la reacció unionista contra futures consultes. El gran promotor va ser el ministre Stéphane Dion, a qui és possible que vostès recordin, ja que l’espanyolisme es va encarregar al seu dia de passejar-lo per Barcelona per ajudar en la propaganda contra el sobiranisme. Però ¿què diu la llei de claredat? Entre altres coses, que la Cambra dels comuns del Canadà ha d’autoritzar la pregunta i determinar també, en cas de majoria independentista, si aquesta majoria és prou àmplia, cosa que implica que no n’hi hauria prou amb el 50% més un vot. Per això, i per altres motius, la citada llei és un despropòsit que cap sobiranista pot subscriure. Seria com acceptar que el Congrés redactés la pregunta d’un futur referèndum a Catalunya i decidís –a sobre després de l’escrutini– si l’eventual triomf independentista resulta suficient o insuficient. Com és lògic, el Quebec va aprovar mesos després la seva pròpia llei sobre l’assumpte, llei que rebutja qualsevol restricció pe a la voluntat del poble quebequès a decidir sobre el seu futur. És la tercera vegada que el PSC canvia de posició sobre la consulta. El 2012 els socialistes catalans van incloure en el seu programa un referèndum legal i acordat. A més, van desafiar el PSOE votant al Congrés a favor del dret a decidir. Després, el 2015, després del relleu de Pere Navarro per Iceta, la consulta va ser suprimida del programa. Sembla evident que el PSC pretén desmarcar-se del Partit Popular i Ciutadans i facilitar l’acostament al món colauista i podemista. Per la seva part, malgrat la tramposa referència a la llei de claredat i que s’oculta quant s’ha d’esperar –¿una eternitat?, ¿dues?– per certificar la impossibilitat d’una reforma constitucional acceptable per a Catalunya, el sobiranisme hauria de procurar fixar-se en la part mig plena i valorar positivament que el PSC –el PSOE la segueix rebutjant de ple– torni a contemplar la idea del referèndum |
|
|
