Autoproclamant la seva prevalença jeràrquica sobre les normes que hi puguin entrar en conflicte, la llei del referèndum detalla el dispositiu i les garanties previstes per a l’1-O. Els catalans que viuen a l’estranger podran votar sempre que faci un any que estan inscrits en el registre del CERA (Cens d’Espanyols Residents Absents) i en el registre que el departament de Raül Romeva ha habilitat per relacionar-se amb els ciutadans residents a l’exterior. Els catalans que faci menys d’un any que estan inscrits en el cens espanyol de residents a l’estranger s’hauran de desplaçar a la ciutat on estan empadronats, segons ha pogut saber El Punt Avui. El govern de JxSí i la CUP acabaran de revelar avui els detalls de la convocatòria i resoldran qüestions com la formació del cens, els integrants de la sindicatura electoral i el procediment per al nomenament dels membres de les 8.000 meses que el govern calcula que s’haurien de formar perquè la cobertura territorial equivalgui a la d’unes eleccions convencionals al Parlament.
La fórmula per esquivar les dificultats de participació dels catalans a l’exterior, tenint en compte el caràcter unilateral del referèndum, dribla també la participació de Correus. El vot s’exercirà per correu, però adreçat a les onze delegacions del govern a l’exterior. Es descarta, així, la via electrònica, i es canvia per un mecanisme que l’executiu considera més segur. El govern tanca així les divergències generades entre els departaments de Governació i d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors. A més, durant l’estiu s’impulsarà una campanya per arribar als 20.000 catalans que han votat alguna vegada en les eleccions i consultes dels darrers anys, i fomentar-ne la participació.
La posada en escena dels detalls del referèndum tindrà, avui, dos temps. Al matí, davant dels diputats de la cambra catalana, i al vespre, en un acte al Teatre Nacional de Catalunya amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, la majoria independentista revelarà les incògnites que han planat fins ara sobre la convocatòria. També es posarà en marxa el web Garanties.cat, amb tota la informació i un servei d’atenció ciutadana. L’acte obrirà una gira per més de 200 ciutats i pobles per explicar el referèndum.
La llei sobre les condicions i garanties del referèndum es presentarà avui al Parlament, però no en comissió ni en ponència oficial. Per evitar la impugnació immediata de l’Estat ja ara i, al mateix temps, donar a conèixer als diputats la llei en què s’empararà la convocatòria de l’1-O, els diputats redactors de la proposta de Junts pel Sí i la CUP presentaran el text en un acte a l’Auditori del Parlament, defugint fer-ho en sessió reglada. La no oficialitat de l’exposició ja ha fet que Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i el PP hagin decidit no assistir-hi. Sí que hi seran els diputats de Junts pel Sí, la CUP i els quatre diputats de CSQP que pertanyen a Podem i EUiA. L’acte del vespre el convoca el grup parlamentari de JxSí, i servirà per presentar l’1-O a la societat catalana i les entitats sobiranistes, amb el títol Garanties per a la democràcia: per un referèndum legal, efectiu i vinculant.
Els detalls sobre la llei de transitorietat jurídica o de desconnexió, però, continuaran reservats en un calaix, amb pany i clau, mentre l’executiu debat si la tramitació d’aquesta norma es fa en paral·lel, o no, a la del referèndum, tot i que la que regula la votació s’aprovaria abans, previsiblement durant la darrera setmana d’agost. Els republicans són partidaris que la segona norma comenci a avançar a la cambra, mentre que el PDeCAT seria partidari d’ajornar-la per evitar impugnacions. En qualsevol cas, aquesta llei només entraria en vigor en cas d’una victòria del sí a la independència.
En vista de la falta d’encaix jurídic amb el marc espanyol, la llei es fonamenta en resolucions de l’ONU i del Tribunal de l’Haia, segons un primer esborrany filtrat. “De legalitat, només n’hi ha una, que és la que deriva del dret internacional i la que ens assisteix a nosaltres”, va defensar Junqueras.
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va criticar l’“obscurantisme” de l’executiu amb les lleis del referèndum i de desconnexió, i li va tornar a recordar les seves responsabilitats si fa qualsevol acte preparatori de la votació.
