Construir, proposar, dialogar, sumar, pactar. Els que signem aquest article conjuguem en positiu. Sense defugir la crítica –ni l’autocrítica– quan calgui, sense atacs personals, sense vencedors ni vençuts. Amb determinació i amb generositat. Aquesta actitud que mantenim des de la famosa assemblea fundacional del PDeCAT ens va valdre aquella famosa etiqueta de “no sembles convergent”. I si aquella assemblea va introduir molts avenços en el camp teòric i va trencar moltes antigues dinàmiques de CDC, és cert que a la pràctica el PDeCAT ha mostrat massa dificultats per portar a la realitat el que vam aprovar en paper. També ha mostrat, admetem-ho, una dificultat enorme per connectar com a partit amb la ciutadania. Lluny de distribuir responsabilitats concretes, creiem que tots en som en part responsables. I ens veiem amb cor, més que mai, de ser responsables d’una solució.

Les actituds han de ser diferents. Si això implica un relleu en les persones, parlem-ne sense problema: fem-lo. Però també ens preocupen les actituds. És impossible connectar amb la Catalunya d’avui sense sentit del risc, de la creativitat i de l’obertura a sectors socials i professionals que visquin lluny de la militància partidista. Ens hem d’assemblar molt més a una associació de persones que pensen de manera similar que no pas a un búnquer de convençuts, a un gremi o a un club d’interessos. Els partits polítics són tant o més necessaris que mai, n’estem més que convençuts, però han de tenir estructures flexibles i una mentalitat oberta i creativa. Si creiem en la independència de Catalunya –que hi creiem fermament–, o en el model liberal progressista de societat, no podem afrontar l’activitat política des de la por, el conservadorisme, la prudència mal entesa, el tancament de files i la falta d’imaginació. No observem prou canvis en les males actituds que crèiem superades en l’època de CDC. Encara més: veiem, sovint, que no hi ha coincidència de plantejaments entre els entorns de JxCat i la direcció del partit. També veiem una inexplicable llunyania entre l’horitzó de la independència, que demana l’assumpció de certs riscos –un pla estratègic i un cronograma per assolir-la–, i la visió a curt termini que sembla que mostrin algunes decisions. No és necessari, no és bo, no és intel·ligent i no és el que hem vingut a fer: volem visió a mitjà termini i amb un objectiu clar. Amb estil propi, sense copiar ni confondre’ns amb altres opcions polítiques, però aportant a la política catalana un llenguatge valent, nou, fresc i líder.

Junts per Catalunya ha estat un senyal en la bona direcció, i el PDeCAT no ha de tenir cap por ni cap complex si ha d’evolucionar, mutar o fins i tot refer-se de dalt a baix amb unes formes polítiques més modernes. De fet, creiem que la combinació dels actius de les dues fórmules és possible i que, juntament amb l’obertura a la societat civil, la implantació territorial i l’experiència de partit, són factors que poden i han de retroalimentar-se. Cal una síntesi proactiva de tots aquests valors, renunciant a l’estancament i al partidisme mal entès. En el nou espai, només hi han de sobrar les mentalitats tancades, els intolerants, els fanàtics, els dogmàtics i els al·lèrgics al progrés social i nacional. Aquesta síntesi creiem que és possible i necessària, amb un funcionament més àgil, d’aparells i estructures reduïts, de convivència entre fórmules de partit i fórmules associatives, de treball per projectes i en xarxa, de respecte escrupolós als processos democràtics interns, de rendició de comptes, de proactivitat digital, de seducció comunicativa, de professionalitat, d’incorporació d’independents i de col·laboració directa amb entitats socials de tot tipus, de flexibilitat funcional i mental, de naturalitat i de creativitat. Hem de ser una opció sense cap artifici, sense càlcul excessiu. Viure és participar.

Un cop assolit l’objectiu de fer una assemblea nacional que abordi els replantejaments organitzatius necessaris, tots tenim molt clar el que som i on volem anar. Volem una assemblea que no promogui ni estimuli les lluites entre famílies, perquè nosaltres no som ni volem ser cap família. Ni tan sols volem forçar res ni ningú: volem evolucionar de manera natural, però urgent i imprescindible, cap a una organització que trenqui els esquemes dels partits actuals i que sigui l’avantguarda política de la República que hem de fer. Si volem un nou estat de base democràtica, obert i modern, hem de tenir eines polítiques democràtiques, obertes i modernes. Ho vam intentar fa dos anys: ho volem millorar. I en volem formar part perquè creiem que sabem fer-ho. És l’hora de gosar fer-ho tot, i fer-ho bé, comptant amb tothom.

Generació Llibertat vol canvis profunds al PDeCAT

 La plataforma reclama una estructura més horitzontal i establir terminis per proclamar la República