La mare de totes les incògnites és què passarà el 9-N. Votarem? Legalment o de qualsevol manera?

La Vanguardia en català | 04/10/2014 - 00:00h


Carles Casajuana


Quan em vaig presentar als exàmens d'ingrés a l'escola diplomàtica, fa trenta-sis anys, una de les primeres proves era l'exposició per escrit d'un tema de l'actualitat internacional. Com que solien ser temes molt generals, m'hi vaig presentar decidit a començar l'exposició, sortís el que sortís, citant una coneguda frase d'Ortega y Gasset: "Hoy no sabemos lo que nos pasa y eso es precisamente lo que nos pasa". No recordo si el tema que ens va caure va ser les relacions Nord-Sud, l'amenaça nuclear o la guerra freda, però com aquell qui res jo vaig arrencar amb la citació d'Ortega i la vaig conduir cap al tema proposat, i crec recordar que no em van posar pas mala nota.

Ortega va viure en un temps d'acceleració històrica tan vertiginosa o més que l'actual. Quan va néixer, l'any 1883, les cases no tenien corrent elèctric ni telèfon. Molt poques tenien lavabo amb aigua corrent a dintre. Quan va morir, l'any 1955, tot això ja era comú. Entremig, li van tocar el daltabaix del 98, unes quantes crisis econòmiques molt profundes, dues guerres mundials i una civil. Va viure sota la democràcia falsejada de la Restauració, la més reeixida de la Segona República i dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Franco. Eren temps convulsos. La frase, doncs, tenia prou sentit. Era molt difícil saber el que passava. No és estrany que una de les figures més representatives de la literatura d'aquells anys fos l'agrimensor K, encarnació d'un individu sotmès a les ventades d'unes forces sobre les quals no té cap control.

Si fa no fa, ha passat un segle d'ençà que el filòsof la va escriure, però la frase també serveix avui per començar qualsevol article sobre l'actualitat. Potser l'hauríem de retocar una mica. Podríem dir, per exemple: "No sabem el que passarà i això és precisament el que passa". El futur és sempre incert, però hi ha moments que ho sembla molt més, com l'època d'Ortega. Després, durant el franquisme, hi va haver moments que semblava que el temps s'havia aturat. Ara tornem a travessar una època de transformacions accelerades i d'incertituds desconcertants.

Això fa que la lectura de diaris sigui més apassionant que mai. L'actualitat és una novel·la de suspens. Cada dia acaba en el que en anglès s'anomena un cliffhanger, una fi de capítol que ens fa sentir una necessitat imperiosa de continuar llegint. Fa quatre anys, ens en anàvem a dormir sense saber si l'euro sobreviuria un dia més o no, si l'economia espanyola hauria de ser rescatada com la grega, la irlandesa i la portuguesa, quin nou escàndol de corrupció emplenaria les pàgines dels diaris i acapararia els titulars dels telenotícies l'endemà. Avui, ens llevem preguntant-nos si l'economia europea caurà en una tercera recessió, si les forces (pro)russes hauran ocupat una nova part d'Ucraïna, si els escorxadors de l'EIIS hauran degollat un altre ostatge i si continuaran aflorant escàndols de corrupció dels anys de la bombolla immobiliària. La vella broma de Mahatma Gandhi, quan li van preguntar què pensava de la civilització occidental i va respondre que seria una bona idea, continua vigent.

Però la mare de totes les incògnites, per als catalans i per a molts espanyols -no tots, alerta-, és què passarà el diumenge 9 de novembre. Votarem? Legalment o de qualsevol manera? O no votarem? El camí fins llavors està sembrat d'incògnites més petites que poden ser determinants. Paralitzarà totalment la Generalitat la preparació de la consulta? Si no ho fa, com reaccionarà el Govern central? Suspendrà l'autonomia? Processarà els responsables de les mesures que consideri il·legals? Si la Generalitat opta per renunciar a votar el 9 de novembre, què organitzarà per escenificar la protesta per la prohibició? Formarà un Govern de coalició? Convocarà unes eleccions plebiscitàries? Quan?

De vegades, fa l'efecte que el procés sobiranista és un invent dels directors de diaris per augmentar les vendes. A qui pot sorprendre que, quan ens llevem, ens fiquem al diari com qui es fica a la dutxa, i que al vespre ens submergim al telenotícies com qui sent la necessitat de relaxar-se a la banyera després d'una llarga jornada de treball? L'addicció a l'actualitat és tan gran que, durant el dia, si podem, encara intentem satisfer la nostra curiositat connectant-nos a algun altre diari digital, per si ha passat res. Suposo que Artur Mas haurà d'acabar convocant eleccions anticipades. De seguida hi haurà les municipals i després les generals, de manera que les urnes tindran l'oportunitat de parlar, i molt. Veurem què diuen. És possible que el mapa polític resultant sigui difícil de reconèixer. En tot cas, em fa l'efecte que, per aquest camí, el suport al sobiranisme no minvarà pas. Al contrari.