Periodisme derrotat

Edició impresa Vivir | 04/10/2014 - 00:00h

Daniel Arasa


Amb el debat sobiranista no pocs han trencat l'elemental imparcialitat exigible als qui informen

El general xinès Sun Tzu va escriure fa 2.400 anys que "l'art de la guerra es basa en l'engany", i és clàssica la frase del senador nord-americà Hiram Johnson que "a la guerra la primera víctima és la veritat". He pogut contrastar la realitat de les dues sentències en un recent estudi sobre els mitjans de comunicació durant la batalla de l'Ebre.

En el periodisme actual, alguns, potser perquè han fet dels seus plantejaments polítics una qüestió bèl·lica, apliquen aquesta praxi al procés sobiranista de Catalunya. Després de llegir textos, escoltar la ràdio o veure la televisió, el mínim que es pot dir és que diversos mitjans de comunicació de Catalunya i Madrid han oblidat els principis bàsics del periodisme: la separació entre informació i opinió. Els professors de Periodisme ens hem cansat de reiterar a les universitats que si cobrim una manifestació amb les reivindicacions de la qual ens identifiquem no hem de multiplicar per deu el nombre de participants, ni fer l'invers si passa el contrari. També que, amb criteri professional, unes declaracions s'han de reproduir amb exactitud, sense treure-les de context, tant si aquest personatge ens entusiasma com si sentim rebuig per les seves idees. Fer tot això no té un mèrit especial, perquè és una simple qüestió d'honradesa i de sentit comú.

Amb el debat sobiranista no pocs han trencat l'elemental imparcialitat exigible als que informen. El fet d'haver convertit el sobiranisme en monotema ja implica adoptar una posició, però l'assumpte s'agreuja perquè en alguns mitjans resulta difícil trobar informació, és a dir, descripció de fets. Tot és interpretació, i molt sovint sectària. Apliquen a cada esdeveniment una lent per deformar-lo en un sentit determinat. No es tracta que les editorials, els articulistes o els tertulians deixin d'expressar els seus criteris. El problema no és a l'opinió, sinó en el que hi és previ i és la base substancial sobre la qual sustentar-se, la informació.

A Catalunya un sectarisme tan generalitzat ha assolit cotes estratosfèriques a TV3. Es dóna també en altres mitjans, però sempre poden al·legar que els seus propietaris tenen una línia editorial i es juguen els seus diners defensant aquestes idees, i, segons vagi l'empresa, també el lloc de treball dels seus periodistes. Però a TV3 tot això portat a l'extrem ho fan amb els diners seus i meus, amic lector, i sense jugar-se res.

No sé com acabarà aquesta guerra entre independència o continuïtat de Catalunya a Espanya. Però del que no tinc cap dubte és que la professió periodística ha patit ja una gran derrota en molts mitjans. Almenys demano que alguns dels que hi treballen tinguin l'honradesa de substituir en el seu currículum la professió de periodista per la d'expert en agitprop.