Valors iguals a Europa i a Catalunya

És una realitat històrica que de les humiliacions a un poble no en surt mai res de bo. Diumenge passat, el govern espanyol va voler imposar als catalans que volien exercir el dret a decidir la seva particular concepció de l’estat de dret. El resultat: gairebé 900 persones ferides, però també una demostració de civisme i unitat elogiables. És aquest contrast entre la pau i la violència, i no les grotesques teories que engipona el govern espanyol, el que va fer que la defensa catalana de la democràcia il·lustrés les portades de la premsa internacional.

El govern espanyol no n’aprèn. I per això continua buscant com humiliar els catalans amb idees de traç gruixut o amb el discurs buit i amenaçador de sempre que el rei d’Espanya va repetir ahir fil per randa donant, això sí, permís per intensificar la repressió política. Tot menys dialogar i pactar. Cap gest conciliador. Ni un esment al que va passar ahir a Catalunya, quan milions de persones van aturar la seva activitat i van sortir als carrers. Per la democràcia, però també per la dignitat. No és amb violència com es resolen els problemes, sinó amb el diàleg incondicional. I, per descomptat, no és amb discursos ominosos que s’aconseguirà que els catalans canviïn de parer.

La Unió Europea és un joc d’equilibris polítics molt complexos. Malgrat que el govern espanyol només difon la reacció que li interessa, el cert és que la Comissió Europea li va recordar que la violència no és la manera de resoldre els problemes polítics. Resposta tèbia i diplomàtica, però Europa haurà d’escoltar Catalunya perquè el nostre país encarna els valors fundacionals de la Unió. Per això és fonamental mantenir, ara més que mai, el nostre tarannà cívic i pacífic.