Moment per la flexibilitat

04/10/2017 03:23

Els vergonyosos fets de diumenge van donar lloc a dos missatges des del nord dels Pirineus. El missatge polític, polifònic, condemnava els excessos de violència policial i recomanava el diàleg entre les dues parts: La Vanguardia obria la portada de dimarts amb La UE insta per primer cop al diàleg sobre Catalunya. Per la seva banda, els mercats financers van llançar un avís, moderat però nítid, que les coses són susceptibles de posar-se malament per al deute i per als actius espanyols, i ho van fer amb una pujada de la prima de risc i amb una caiguda de l’Ibex 35 en una jornada en què la resta de borses occidentals pujaven.

Òbviament, una de les coses més inquietants va ser que la jornada va acabar amb tots dos costats declarant-se ven­cedors. Per la seva banda, el govern es­panyol deia que no s’havia votat i que s’havia restablert l’ordre. Tanmateix, la percepció que tenen els observadors ­estrangers, a la vista de les imatges de diumenge, és que s’hi va votar, i de les de dilluns i dimarts, que la violència policial no ha aconseguit dominar el carrer, que continua ocupat pels sobiranistes.

Per la seva banda, Puigdemont va ­declarar que s’havia votat i que se seguiria el guió preestablert, que porta a una declaració unilateral d’independència (DUI) en pocs dies.

La DUI no significaria automàti­cament la independència de Catalunya; en primer lloc, perquè la Generalitat no està en condicions de controlar el ter­ritori, i en segon lloc perquè es difícil, avui per avui, pensar que cap país europeu la reconeixeria. Al que portaria seria a la detenció dels membres del Govern de la Generalitat i, de retruc, a més desordres al carrer i a un empitjorament, aquest cop més seriós, del crèdit espanyol als mercats financers.

Per evitar aquest escenari, alguns demanen l’aplicació immediata de l’article 155 de la Constitució i la convocatòria d’eleccions a Catalunya. La proposta té més de testosterona que de neurona, perquè el 155 exigeix un procediment que no és gens àgil i, sobretot, perquè no està dissenyat per dissoldre el Parlament.

Afortunadament, Puigdemont també ha declarat que està obert a un diàleg “sense condicions” amb un mediador ­internacional. La declaració és important, perquè tota negociació significa que s’està disposat a cedir i que s’està dis­posat a esperar. Per tant, el més probable és que assistim a una declaració unila­teral d’independència condicionada i a data ajornada.

El Govern espanyol faria bé d’afegir-se a aquesta solució perquè és l’única viable. Dissortadament, no és probable que ho faci; de fet, el seu portaveu ja ha de­clarat que “el Govern no farà cap pas enrere”. Aquesta actitud no sols porta a més inestabilitat, sinó que augmenti la sim­patia per al sobiranisme per part de l’opinió pública europea. I l’opinió pública europea –que no els seus governs– acabarà essent l’element decisiu en aquest conflicte.