El ple de Barcelona reclama l’excarceració dels presos

Per segon dia consecutiu, l’Ajuntament de Barcelona es va significar ahir contra l’aplicació de l’article 155. Aquest cop, amb una declaració institucional en què exigia, com ja va fer Ada Colau el dia abans , “l’excarceració immediata de tots els presos polítics”, en referència als consellers empresonats dijous. La declaració reitera el suport municipal al Parlament dissolt per Mariano Rajoy, als membres de la mesa ara investigats i al que tornava a qualificar, com ja va fer dijous, com “el govern legítim de la Generalitat de Catalunya”, destituït també en aplicació del que la majoria del consistori defineix com “l’aplicació indigna de l’article 155”, que es demana que es desactivi. En el mateix text es rebutja “l’escalada repressiva”, s’exigeix “la fi de la judicialització de la política catalana” i es condemna “l’arbitrarietat i l’ús partidista” amb què, en opinió dels grups que el subscriuen, “s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders”. L’Ajuntament també insta la Unió Europea i “la resta d’institucions internacionals” a fer mediació per trobar una “solució política”.

La declaració es va llegir en un ple extraordinari en què, amb el Parlament i el govern de JxSí desmantellats, Colau va assumir per al consistori el rol de “principal institució catalana en funcionament i escollida a les urnes”. L’exconvergent Xavier Trias va demanar a l’alcaldessa que faci arribar el text “a totes les capitals perquè sàpiguen el que passa aquí i que aquest ajuntament defensa la llibertat i la democràcia”. Els edils del PDeCAT van deixar buit el seient que fins que va assumir fa uns mesos la conselleria d’Interior havia ocupat Quim Forn, un dels reclusos ara a Soto del Real.

La declaració correspon a la institució, no al govern municipal, on els dos socis discrepen en la qüestió. La van subscriure els 29 edils (d’un total de 41) que sumen el bloc independentista (integrat pel PDeCAT, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy) més BComú. El PSC, però, se’n va desmarcar. El seu cap de files, Jaume Collboni, va llegir una proposta alternativa –que va dir que no hi havia hagut temps de debatre– en què també s’advocava pel diàleg, l’alliberament dels empresonats i la fi de la judicialització de tot l’afer, però sense cap vindicació del Parlament dissolt ni del govern destituït, i vinculant l’anhel de recuperació de l’autogovern a la celebració de les eleccions del 21-D, no pas a la retirada prèvia del 155.

ERC i la CUP van insistir a reclamar a Colau que trenqui el pacte amb Collboni. Un pacte “entre els que encara els queda una mica de dignitat i el PSC”, va dir la cupaire Maria Rovira, que també va demanar “als socialistes que encara no s’han manifestat amb l’extrema dreta” que “estripin el carnet, com ha fet l’alcalde de Terrassa”. El líder d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch, va dir que hauria volgut “un document més rotund, més sincer, més digne, que defensés la proclamació de la república catalana”, i també va fer esment a la renúncia de Jordi Ballart a l’alcaldia de Terrassa, dirigint-se directament als edils socialistes: “Teniu exemples entre les vostres files de gent digníssima que ha pres decisions digníssimes”. “Més enllà de les opcions binàries hi ha molt més i, de fet, allà hi ha la solució. Si anem plantejant opcions de sí i no, de nosaltres o contra nosaltres, no ens en sortirem”, va replicar Collboni.

El PP i Cs, que no van subscriure la declaració, van coincidir a qualificar la jornada com “un dia trist”, però van responsabilitzar de la situació l’executiu de Carles Puigdemont i la majoria independentista al Parlament. Ho van fer mentre regidors del sector independentista esgrimien cartells demanant la llibertat dels empresonats. “Van tenir l’ocasió d’evitar-ho, van ser molts els que els ho van advertir: molts partits, el Consell de Garanties Estatutàries, els lletrats del Parlament i el Tribunal Constitucional, i també el van ignorar”, va recordar la presidenta del grup de Cs, Carina Mejías, que va al·legar que “complir la llei no és una opció, sinó una obligació”, i que “les decisions dels tribunals no són una venjança”.

El popular Alberto Fernández va criticar que el text aprovat no esmenti ni la declaració d’independència ni el procés independentista, que són, va argumentar, el que ha originat la situació actual. “Ataquen les conseqüències però ometen les causes, una sèrie d’actes que podrien ser contraris a llei”, va dir, i va acusar Colau de sumar-se “a l’argumentari i al llibre d’estil dels independentistes”.