ECONOMIA
ST JUST DESVERN - 3 desembre 2016 23.00 h

SANTIAGO NIÑO BECERRA

 

CATEDRÀTIC D'ESTRUCTURA ECONÒMICA I CONFERENCIANT

SANTIAGO NIÑO-BECERRA “El 2020 serà inevitable una renda bàsica universal”


    XANTAL LLAVINA - ST JUST DESVERN
Amb els 16.000 milions que Catalunya no recupera de l'Estat espanyol es podrien fer moltes coses que no es fan
Les pensions no són sostenibles a llarg termini. Tots ens haurem de jubilar més tard, o fins i tot mai

El catedràtic d'estructura econòmica Santiago Niño-Becerra ha estat aquests últims anys una de les veus més mediàtiques que ha parlat de les causes de la crisi. Autor de la trilogia El crash del 2010Más allá del crash i Diario del crash, torna ara a la palestra amb el cinquè llibre: Mails. Amb ell parlem avui a El Punt Avui TV, a les 22.30 h, de la seva conferència La gestió de la crisi.

“Encara queden sis, set o vuit anys de crisi econòmica. La crisi pot durar fins al 2025.” És així?
Aquesta crisi és semblant a la depressió dels anys trenta. Si es manté la mateixa dinàmica, passarà això; l'institut IFO alemany també ho diu.
Estem en crisi perquè vivim un canvi de model. Quin és aquest model?
El sistema capitalista va començar a principis del segle XIX i tindrà una durada, com tots els sistemes; els models són com el sistema opera en cada moment. Una crisi sistemàtica ve perquè el model s'ha esgotat. El consum, l'individualisme i el crèdit s'han esgotat i estar redefinint-lo és dramàtic.
Els crítics consideraven que les teves tesis no eren certes. Tu parlaves, fa temps, de taxes d'atur del 20 i el 30%. El temps t'ha donat la raó?
Sí, m'ha donat la raó. Es veia que passaria. A l'Estat espanyol el PIB està lligat a l'ocupació, perquè hi ha inversions baixes, i poca productivitat, i se supleix en persones treballant. Si ara baixa l'atur és perquè s'ha incrementat la precarietat amb salaris molt baixos. Ens hem d'anar acostumant a un atur estructurat i sostingut en el temps.
Aquests dies presentes nou llibre, ‘Mails'. Com va sorgir la idea de recopilar les consultes dels teus lectors?
L'any 2014 vaig començar a recollir els seus correus. A la gent li preocupa què faran els fills, quines són les professions de futur, l'ocupació, els salaris, la hipoteca... El dia a dia és el que preocupa la gent.
Afirmes: “Abans es prioritzava la producció; ara, la productivitat.”
Fins ara la idea era produir més. Ara la idea és anar al que necessitem i potenciem la productivitat. Ara amb menys treballadors fem més o menys, segons convingui. Però millorant de manera continuada la productivitat es millora la competitivitat.
I hi ha solució als salaris cada vegada més baixos?
No n'hi veig. Per dues raons, perquè la tecnologia s'abarateix cada cop més i és més fàcil d'utilitzar. Les feines seran substituïdes per tecnologia. I perquè cada vegada és més alta la flexibilitat a les empreses amb necessitat de treballadors.
I als joves què els diem?
Els que siguin bons que marxin a fora.
Caldrà que arribi llavors una renda bàsica generalitzada?
Abans es parlava d'almoina, ara es parla de solució de la pobresa extrema. Si la demanda de treball és baixa com ara i hi ha menys hores de treball a la gent se li haurà de donar una quantitat de diners per sobreviure. No és un col·lectiu concret, una renda bàsica universal i no lligada a cap criteri, és a dir, no condicionada.
Dius que seria a tot Europa el 2020?
Sí, en cinc anys veurem una renda bàsica universal. Aquest hivern a Finlàndia i a Holanda comencen experiments concrets amb col·lectius concrets, per veure com evolucionen.
També dius que la idea de grup i d'ús serà la més important.
S'haurà d'estalviar recursos i compartir. Tinc un cotxe que comparteixo amb diferent gent. Farem més sovint pagament per ús en lloc de comprar.
Aquest mes el govern de l'Estat espanyol ha assegurat que les pensions estan garantides a mitjà i llarg termini malgrat l'augment de la despesa de l'Estat i els informes que indiquen que només queda guardiola per pagar-les fins al desembre del 2017. Què li ha de dir?
Si no hi ha injeccions extres de diners a la caixa de la Seguretat Social, els pensionistes no podran cobrar la paga extra del juny del 2017. D'on sortiran els diners?
Dels pressupostos generals, diuen.
Però com? Amb un impost?, retallant despesa? Es pensava posar les pensions de viudetat i orfandat als pressupostos, però d'on sortiran els diners?
Quina fórmula proposes?
Les pensions tal com les coneixem no són sostenibles a llarg termini . S'acabaran retallant, calen més diners amb els salaris actuals tan baixos. Es podria treure diners del sac del frau fiscal, si es porta bé, i la despesa s'ha d'analitzar detalladament, a més, és immoral que el tipus d'IVA d'un habitatge a Nou Barris sigui el mateix que el d'un de Pedralbes. Cal un escalat de l'IVA segons el valor del bé consumit.
Què li sembla l'impost sobre les begudes ensucrades?
Apujaran l'impost perquè ho diu l'Organització Mundial de la Salut. Crec que si les begudes són tan dolentes que les prohibeixen. Aquests impostos no afecten els que tenen més renda. També crec que si es vol posar fi al diner negre, que es prohibeixi el pagament en metàl·lic. A Noruega el diner en efectiu és testimonial.
Catalunya, des del 1980, ha donat a Espanya 220.000 milions d'euros més dels que ha rebut. Com veus la situació entre Catalunya i Espanya?
El que estic convençut és que no és convenient ni per a Catalunya ni per a Europa que Catalunya doni, cada any, a l'agència de Madrid 16.000 milions més del que rep. No des de justícia distributiva, que també, amb aquests 16.000 milions es podrien fer moltes coses a Catalunya que no es fan. Un euro invertit a Catalunya dóna més que un euro invertit en altres llocs.
També afirma que una Catalunya independent és viable econòmicament, i que Europa dirà a Espanya que no molesti Catalunya. Què creu que acabarà fent Europa?
Aquesta situació econòmica actual catalana perjudica Catalunya i Europa. Catalunya té una sèrie d'opcions que ara no té i Europa les necessita.
A la pregunta de si a la llarga podria revertir el dèficit a Catalunya, ho té clar.
Clarament sí.
Les dades de l'estudi de la professora de la UB Elisenda Paluzie en aquest escenari, després d'ingressos i despeses, Catalunya llançaria un saldo positiu de 13.617 milions d'euros, la qual cosa suposa un 7,1% del PIB.
Estic d'acord amb aquestes dades. Parlant de la Seguretat Social, si Catalunya hagués tingut els darrers quinze anys una caixa pròpia ara mateix tindria un superàvit de 2.300 milions d'euros, segons un estudi de Núria Bosch i Marta Espasa.
Un altre correu del llibre: “Jo pertanyo a la generació dels ‘millennials' i ja llanço la tovallola com a treballador necessari. Sé que el meu futur és ser un aturat més amb 420 eurets al mes, però la meva pregunta a vostè és: què hauria d'estudiar el meu fill o quins passos ha de seguir?”
Hem arribat a un punt que –és bèstia el que diré– de possibilitats professionals de veritat només en tindran els que siguin molt bons i tinguin contactes. La persona ha de potenciar la seva ocupabilitat si és bona en alguna cosa, ha de professionalitzar la seva tendència. Hi ha professions de futur en energia, logística, biotecnologia...
Dos correus més que t'han impressionat?
El primer i el darrer del llibre. Una noia que sent en un bar que arribarà un moment que es considerarà una persona gran molesta perquè estarà cobrant una pensió que necessitem tots. És molt bèstia. També un professor que fa classes particulars a una nena a qui ha comprat uns mitjons de llana perquè a la casa on va no tenen prou diners per pagar la calefacció.
Amb aquest panorama desolador que ens comentes, els preus decreixeran?
Els productes bàsics baixaran; ara, veurem una pujada del petroli.
Ens haurem de jubilar més tard?
Sí, ens haurem de jubilar més tard o fins tot mai, si no es té un patrimoni suficient i no es vol perdre l'estàndard de vida i la persona té alguna cosa a aportar a la societat.