Després d’haver governat Còrsega els últims dos anys, els nacionalistes corsos s’han erigit en una força gairebé hegemònica en aquesta illa francesa. La coalició Per a Corsica (Per Còrsega), formada per autonomistes i independentistes, va imposar-se, ahir, amb claredat en la primera volta de les eleccions territorials corses. Segons resultats parcials —amb el 67% dels vots escrutats—, la llista liderada pel nacionalista Gilles Simeoni va obtenir el 47% dels vots. La va seguir la candidatura del conservador Jean-Martin Mondoloni, amb només el 12,6% dels sufragis.
També es van classificar per a la segona volta, que se celebrarà diumenge que ve, dia 10 de desembre, la llista de La República en Marxa (el partit del president francès Emmanuel Macron) i la de la conservadora Valérie Bozzi, amb el 12% i l’11% dels vots, respectivament.
Tot i que aquestes tres candidatures podrien unir-se per enfrontar-se als autonomistes, la victòria de Simeoni sembla més que probable. Els comicis d’aquest diumenge, que van estar marcats per una baixa participació de només el 50%, han servit per ratificar la coalició nacionalista que governa Còrsega des de les regionals del 2015. Després d’haver estat una força d’oposició durant quaranta anys i d’haver defensat les seves idees a través de la violència de l’FLNC –l’ETA local, que va anunciar la seva renúncia a les armes el juny del 2014–, els nacionalistes corsos van aconseguir, aleshores, el govern regional de l’illa gràcies a una aliança entre l’autonomista Simeoni (l’actual president del govern regional) i l’independentista Jean-Guy Talamoni (el president de l’Assemblea regional).
Els electors corsos escullen en aquests comicis els 63 consellers de la nova col·lectivitat territorial única. Aquest organisme és el resultat de la unió dels dos antics departaments corsos (l’equivalent de les províncies) en la col·lectivitat territorial de Còrsega, una fusió prevista en la reforma regional que va aprovar l’anterior govern francès el 2015.
Qualificada d’insípida per la premsa francesa, la campanya d’aquestes eleccions territorials ha estat marcada per la situació política convulsa que es viu actualment a Catalunya. Després d’haver celebrat el 27 d’octubre “la nascita di a Republica di Catalogna”, l’independentista Talamoni —i també l’autonomista Simeoni— ha estat constantment acusat per la resta de forces de voler encaminar Còrsega cap a la independència. Malgrat les acusacions persistents de l’oposició, l’emancipació de l’illa no és sobre la taula. Formada per muntanyes escarpades a l’interior i pobles turístics a la costa, Còrsega té 320.000 habitants i la seva economia només representa el 0,4% del PIB francès.
“Si els ciutadans corsos ens ratifiquen el dia 10, l’11 proclamarem la independència. I Jean-Guy Talamoni atacarà la prefectura [la delegació del govern francès] enfilat damunt d’un tanc”, va bromejar Simeoni el 27 de novembre, durant un míting. “Durant la propera dècada, no està previst que iniciem cap procés d’independència”, va reconèixer Talamoni en unes declaracions a France Info. “Però d’aquí deu anys, seran els ciutadans corsos els qui decidiran si volen anar més lluny”, va afegir-hi el líder independentista, que s’emmiralla en el procés català.
