En campanya

Doncs sí. Ens pensàvem que ja estàvem, que ja havíem fet el plebiscit, i ara resulta que l'hem de repetir, que no sé quin dia de març tornarà a ser 27-S. Després del no de la CUP a Mas (i després de la famosa roda de premsa de diumenge, que a mi em va semblar francament lamentable, perquè no sé si calien aquells somriures sorneguers ni aquell to altiu i alliçonador); després d'això, deia, anem a eleccions. No és pas l'escenari que jo hauria volgut (he escrit en més d'una ocasió sobre els riscos que hi ha), però tampoc n'hem de fer un drama. Hauria estat millor un acord? Probablement. Però arribats en aquest punt, no ens enganyem, l'acord ja no se'l creia gairebé ningú. I vistes les declaracions d'ahir de bona part de CDC, la sensació és que molts s'han tret un pes de sobre. Potser tant com se l'han tret els de la CUP. Per això sóc dels que no creuen en cap miracle de darrera hora i, a risc de quedar ben retratat, a mi em sembla que anem de dret a eleccions. No només que hi anem, sinó que ja estem en campanya electoral. No sé interpretar de cap més manera les declaracions que ahir vàrem sentir dels uns i els altres. La duresa amb què Rull va parlar de la CUP i la manera com CDC va blindar el seu candidat, sumada a la voluntat de “plantar cara” expressada en veu alta pel mateix Mas davant de les càmeres, deixen poc marge de dubte. No sé si la militància i els electors de CDC haurien aguantat gaire més allò que la majoria dels seus interpretaven com una rebaixa excessiva i continuada davant de la CUP. Que Junqueras ha demanat un darrer esforç i “generositat” a Mas i a la CUP? Sí. Però per deixar clar, ara que ja estem en campanya, que ERC ho ha intentat fins a darrera hora. Tothom, ahir, feia campanya. Arrimadas, Iceta, Albiol, Domènech i fins i tot Fernández Díaz, que va tenir la barra d'ironitzar sobre “palmarès” d'Artur Mas sense haver repassat el seu i oblidant que quan a Catalunya ell ha estat el cap de cartell del seu partit ha fet el pitjor resultat de la història. Que tots plegats ens mereixíem un altre final? Sí. Que és ben trist que la declaració del Parlament hagi quedat en paper mullat? Sí. Però amb el cap ben alt. Que enlloc estava escrit que fos fàcil i que els ho tornarem a demostrar. A Madrid no volien un 27-S. Doncs ara en tindran dos. No vols caldo? Dues tasses.