Els primers al banc dels acusats

Artur Mas es fica la mà a la butxaca de l’americana i treu el pin amb l’escut de la Generalitat. Va deixar de formar part del seu vestuari habitual quan va abandonar la presidència fa una mica més d’un any, però els tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el veuran. Mas vol “marcar perfil” i deixar clar a la sala que “jutgen un president de la Generalitat”. El 129è, però també subratlla que serà el “primer president del món” que s’enfronta a un judici “per posar unes urnes, no per corrupció, ni irregularitats, ni terrorisme d’estat...”. “Unes urnes sense vinculació jurídica”, rebla amb indignació.

Mas seurà al banc dels acusats amb qui va ser la seva vicepresidenta, Joana Ortega, i la seva consellera d’ Ensenyament, Irene Rigau, pels delictes de desobediència greu i prevaricació. En el cas de Mas el fiscal demana 10 anys d’inhabilitació; 9 per a les conselleres com a “cooperadores necessàries”. No hi ha cap perill d’anar a la presó i la inhabilitació només seria ferma després d’una sentència del Tribunal Suprem, amb uns efectes que marcaran el calendari. Mas és president del PDECat i no descarta tornar a participar en una llista electoral del partit i a Ortega li “encantaria” ser candidata a l’Ajuntament de Barcelona –no sap ni com ni amb qui–, així que, ara per ara, es consola amb un “el que hagi de passar passarà”. Encara que Rigau es va jubilar l’any passat, assumeix una possible inhabilitació com “una marca en la teva vida”.

Els últims dies s’han mogut en un ambient de normalitat excepcional. Des que va començar el procés judicial, els tres acusats i els seus advocats han mantingut poques reunions per harmonitzar les seves defenses, no sense dificultats, fins i tot a l’hora de conjugar les diferents opcions que s’estu­diaven de mobilització ciutadana. La possibilitat que els manifestants els bloquegessin l’accés al TSJC es va considerar incompatible amb la determinació dels acusats de “donar la cara” davant del tribunal. L’excepcionalitat s’ha reafirmat amb l’operació de la Guàrdia Civil, que reactiva la causa que investiga el presumpte finançament irregular de l’antiga CDC. Mas afirma que és un “muntatge” de l’ Estat que no frenarà la presència prevista de més de 40.000 persones davant del tribunal, amb centenars de càrrecs electes. Fins i tot Ortega, que s’autoimposa una actitud optimista i assegura que confia en l’absolució, es “desanima davant de tantes casualitats”. Les detencions van trastocar els programes dels despatxos d’advocats que porten els acusats del 9- N. Tots tenen clients que van passar per la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona.

Artur Mas atenent les indicacions del seu advocat, Javier Melero, divendres a la tarda al seu despatx del Palau Robert (Pedro Madueño)

Malgrat la rellevància de la cita de demà, l’expresident només va incloure dues reunions de treball amb el seu advocat, dimecres i divendres a la tarda. En l’àmbit privat les coses no són diferents. El més petit dels seus fills es va independitzar fa uns quants mesos, així que Mas i la seva esposa, Helena Rakosnik, s’ho prenen amb una aparent tranquil·litat. L’expresident assegura que no veu ni llegeix res que afecti la seva persona, en un estrany exercici de “protecció de la salut mental”. Així que la distància que volen transmetre és tanta que, compromisos mediàtics al marge, des d’ahir a la tarda exerceixen de cangurs de les seves dues netes, Gala i Helena, d’un any. El pare de les criatures, advocat de professió, acompanyarà Rakosnik durant la primera sessió del judici.

Ortega, al contrari, ha hagut de posar en marxa un tallafocs perquè la seva filla petita, de 12 anys, no s’excedeixi en les càbales. Els seus dos fills grans demà seran a la sala. Ella sí que ha estat “repassant” notes, declaracions, decisions del novembre del 2014... Fins i tot li va passar pel cap lluir una altra samarreta amb un missatge provocador, com el seu Dirty Lips Mood del dia que es va conèixer l’acusació fiscal. La idea era fer-se una samarreta amb un dibuix que li va regalar Pilarín Bayés d’una presa custodiada per la Guàrdia Civil. Ho va descartar. Igual que Rigau, ha esgotat les hores amb el seu advocat. L’exconsellera, que en el judici estarà acompanyada per la seva germana i el seu germà, ha tirat d’ironia en les reunions conjuntes amb Mas i Ortega a l’hora de preveure el seu ­futur .

Tots tres s’han fet un dibuix mental de la sala on seran jutjats. No els impressiona la imatge del tribunal. De fet, Rigau vincula la seva visió del judici amb la dels professors depurats pel franquisme. El que a Mas l’“emprenya” de debò és veure’s assegut al banc dels acusats pel que considera una “injustícia flagrant, una distorsió del dret total i absoluta”. “Una salvatjada legal”. No vol posar en qüestió els magistrats que els jutjaran, ni descartar l’absolució, però el discurs el delata. “El judici l’insta la Fiscalia General de l’ Estat en contra dels fiscals de Catalunya. La querella es va polir en algun despatx del mi­nis­teri”.

La base de les defenses passa per assegurar que el 9 de novembre del 2014 el Govern va actuar de forma correcta. Ni fiscals ni jutges no van instar la suspensió de la jornada, així que Mas situa el detonant de la querella en l’èxit de participació, amb més de 2,3 milions de votants. “Una derrota del Govern central que ara ens fan pagar”. L’expresident justifica la seva compareixença nocturna en el fet que “el Govern de Catalunya no podia amagar-se en un forat davant de tal manifestació del poble català”. Una actuació absolutament contrària a la que Mas li atribueix a l’Executiu de Mariano Rajoy. “Utilitzen la guerra bruta”. L’operació Pika d’aquesta setmana seria un element més, però la ment de l’expresident està en les eleccions catalanes del 2012 i l’informe fantasma que li atribuïa un compte a Suïssa. “Infàmies, mentides, delicte electoral... i els jutges ho arxiven”.

Mas confessa que el 9- N es va sentir “políticament molt sol i ciutadanament molt acompanyat”. El Govern va fer pinya, però, sense posar-hi noms ni cognoms, lamenta que hi va haver partits catalans que només “es van apuntar a l’èxit” de la jornada. Després, sosté l’expresident, “hi ha hagut de tot”. La solitud política és la que acompanya Joana Ortega. Unió ha desaparegut del mapa institucional i se sent “òrfena”. El suport que reben al carrer des de l’anonimat els reconforta. “Molta gent se sent representada en nosaltres. Se’ls jutja a ells, també”. “Tots els que van votar són delinqüents?”, pregunta Mas.