Canvi de cares i de partits

Les enquestes no són definitives però indiquen un relleu de líders en la governabilitat

La Vanguardia en català | 05/03/2015 - 00:00h


Lluís Foix


Les enquestes dibuixen escenaris de canvi polític a tot Espanya i també a Catalunya. El mateix ocorre a la Gran Bretanya respecte a les eleccions del 7 de maig. No sé quantes enquestes es publicaran a partir d'ara davant la cadència electoral que començarà el 22 de març a Andalusia i acabarà probablement el dia en què Mariano Rajoy fixi la data de les generals per a tot Espanya. Tindrem municipals i autonòmiques el 24 de maig i autonòmiques catalanes el 27 de setembre. Es publicaran moltes enquestes i es faran múltiples interpretacions.

Però les urnes donaran un resultat que pot o no coincidir amb els sondejos. Andalusia serà la primera prova per a Susana Díaz i per a Pedro Sánchez. Si els andalusos revaliden el PSOE començaran a assemblar-se a Suècia, on la socialdemocràcia ha governat gairebé un segle. Amb la diferència que la societat sueca ha prosperat en un àmbit d'equitat notable, amb un atur que no arriba al 8%, mentre que a Andalusia els desocupats són el 34% de la població activa i els imputats per corrupció política superen el centenar, entre els quals s'inclouen dos expresidents de la Junta i diversos consellers. Les enquestes continuen donant la victòria als socialistes. Els andalusos són ben amos d'exercitar les seves preferències com vulguin. Les enquestes, tot i això, no donen majoria a Susana Díaz.

El 24 de maig s'entaularan diverses batalles principals. Les alcaldies de Barcelona, Madrid, València, Sevilla i Màlaga. També les comunitats de València i Madrid. El que passi en aquestes ciutats i comunitats emmarcarà el debat en les catalanes i en les espanyoles.

Les enquestes no acaben de donar una majoria clara a la causa independentista. En el cas del partit d'Artur Mas torna a perdre més escons que en les eleccions del 2012. Convertir el 27-S en plebiscitari té un defecte de forma inacceptable que consisteix que el valor del vot dels catalans no seria igual en el conjunt del país. Un referèndum és una persona, un vot.

El corrent de fons que reflecteixen els sondejos és que d'aquí un any el que serà més complicat és governar. A Catalunya entrarà una nova força al Parlament, ja seran vuit, i serà difícil articular una majoria més o menys homogènia.

El mateix pot ocórrer a Madrid i València. Al final del procés electoral del 2015 arribaran les generals precedides de grans i llargs silencis de Mariano Rajoy. La campanya de les generals ha començat ja amb certa fúria soterrada malgrat que no se saben els candidats populars en moltes ciutats i comunitats clau.

Tot indica que canviaran els diversos mapes polítics hispànics. Però també apareixeran nous protagonistes que escombraran els antics que no han sabut oferir respostes als greus problemes del moment. Sorgiran moltes cares noves que manaran.