La competitivitat catalana, considerant els costos laborals, energètics, de finançament i immobiliaris, és inferior a la dels països europeus més productius, tot i que podria ser més competitiva si es reduís el preu de l'electricitat i el de les cotitzacions, i si hi hagués una millora en l'obtenció de crèdit. Aquesta és la conclusió de l'informe La competitivitat de la indústria catalana en costos transversals, elaborat per l'Observatori de la Pimec i fet públic ahir. L'estudi es basa en les últimes dades estadístiques, corresponents al 2013, i té tres eixos: analitza els principals costos dels factors que intervenen en tota la producció industrial, deixant de banda les compres específiques de cada sector, com ara les matèries primeres i els productes semielaborats; compara els costos individuals de la indústria catalana amb la de grups de països europeus, i elabora un indicador sintètic de competitivitat i el compara amb el d'altres països.
L'informe mostra resultats molt positius per a la indústria catalana, però també altres aspectes que requereixen actuacions per impulsar-ne el creixement. “L'estudi situa Catalunya entre els països europeus d'alta productivitat industrial, ja que els costos transversals són més baixos en conjunt, però hi ha tres factors que fan que no pugui ser més competitiva, i fins que almenys dos d'ells no es modifiquin la situació no canviarà”, assegura Modest Guinjoan, director de l'Observatori de la Pimec.
En aquest sentit, l'indicador sintètic de competitivitat, que agrupa els costos salarials, de cotitzacions a la Seguretat Social, d'electricitat, gas, gasoil, interès bancari i lloguer immobiliari, situa la indústria catalana en uns costos un 2,7% superiors a la mitjana del conjunt dels països de la UE-28. Tot i això, la comparativa amb els països més similars a l'economia del país, aquells de productivitat alta, indica que la posició relativa del país quant a costos és favorable.
D'altra banda, però, Catalunya té uns costos de cotitzacions socials i altres de laborals un 18% superiors respecte als de països amb alta productivitat, un preu de l'electricitat un 22% més alt i uns costos financers també superiors. Compensa aquests desavantatges el fet que el país disposa d'uns salaris un 33% més baixos, d'un preu del gas i del gasoil un 10% menor i d'un cost de lloguer de naus industrials gairebé la meitat més barat que els països més productius.
Per alleugerir la càrrega d'aquests tres factors negatius, no és possible cap actuació des del govern català, ja que les competències depenen exclusivament del govern de l'Estat. “Pimec no ha deixat d'insistir durant molts anys que és una qüestió que requereix canvis i, en aquest sentit, s'han fet arribar propostes al govern de Madrid, com per exemple reduir les cotitzacions a canvi d'augmentar l'IVA”, explica Guinjoan, tot i que reconeix que fins ara han caigut en sac foradat.
La política energètica portada a terme pel govern estatal tampoc està enfocada a una reducció de la factura elèctrica de les empreses ja que, segons l'informe, “l'alt preu de l'electricitat descansa fonamentalment en les deficiències existents en el marc normatiu espanyol i també en els problemes derivats d'un mercat amb un nivell de competència insuficient a l'Estat”. Tot i això, explica el director de l'Observatori, “Pimec insisteix que seria possible una rebaixa d'entre un 20% i un 30% del cost de l'electricitat si es portessin a terme determinades actuacions, tenint en compte la barreja de tecnologies que tenim instal·lades”. Malauradament, des del govern català tampoc es pot actuar en aquest àmbit.
El tercer factor que impedeix una correcta evolució de la competitivitat de la indústria catalana és el més complicat de resoldre, almenys de moment, ja que és la veu dels mercats financers i l'estat del dèficit públic estatal el que determina la capacitat d'endeutament i l'obtenció de crèdit. És en el cost del crèdit, segons l'informe, “on trobem que la indústria catalana té una pitjor posició relativa, amb un interès sobre els crèdits de fins a un milió d'euros un 33,9% superior a la mitjana”. “En aquest punt, des del govern català tampoc es disposa de competències per actuar i Madrid, de moment, continua depenent de tercers”, analitza Guinjoan.
Amb una mirada positiva, el director de l'Observatori destaca que, tot i els tres principals esculls que frenen el creixement de la productivitat de la indústria catalana, en dos d'ells “hi ha clares possibilitats de millora”, ja que, “per a la correcció del funcionament del mercat elèctric i la disminució de les cotitzacions, l'únic que cal és actuar”, i advoca a la voluntat del govern espanyol. De moment, però, la competitivitat de la nostra indústria està ben posicionada. Segons l'informe, els costos industrials transversals són a Catalunya entre un 10% i un 15% inferiors a Itàlia i França, i entre un 25% i un 30% inferiors a Alemanya i a economies de dimensió semblant a la catalana, com Dinamarca i Bèlgica. “Estem bé, però podríem estar millor”, conclou Guinjoan.
