La sirena inconforme

És possible que Mariano Rajoy conegui el conte de la sirena inconformista d’ Augusto Monterroso, almenys actua com si en conegués el missatge. Explica l’escriptor hondureny que hi va haver una sirena en l’antiguitat que “va utilitzar totes les seves veus, tots els seus registres; en certa manera es va extralimitar; va quedar afònica qui sap quant de temps”. Les altres es van adonar del seu error i de la fortalesa de l’astut Ulisses que feia servir el seu enginy com ningú, així que el van deixar passar. Però el temps és tossut i tot torna: va retornar l’heroi i, quan les sirenes ho van advertir, no van repetir les seves insinua­cions, ni tan sols la sirena inconformista que es va quedar sense veu la primera vegada. En aquesta ocasió, l’heroi grec es va aturar, va desembarcar, li va estrènyer la mà, en va escoltar el cant, la va posseir “enginyosament” (sic) i va fugir. Segons el conte, d’aquesta unió en va néixer Hygrós, proclamat posteriorment el patró de les verges solitàries, les pàl·lides meretrius que contracten les navilieres per entretenir els passatgers tímids les nits que deambulen perduts els pobres, els rics i les ànimes en pena. L’ensenyament del relat és clar: qui més crida no és qui té raó, ni qui imposa el seu criteri; així que els baladrers serveixen més per entretenir que per se­duir. O el que és el mateix, de vegades val més callar i veure passar les naus. I triar bé el moment per actuar.

Per a desesperació de molts, Rajoy parla el just, que és una manera d’equivocar-se menys. En el contenciós català, el president del Govern ha exigit als seus ministres que no facin declaracions, ni entrin en polèmiques. Quan va desembarcar amb els ministres per assistir a la manifestació contra el terrorisme, els va tornar a demanar que mantinguessin la boca tancada, fins i tot en cas de provocacions. Això no pressuposa res, només que no vol soroll per abordar el desafiament. Com Ulisses espera aïllar la sirena inconformista per mostrar la seva força. Amb Ítaca en l’horitzó.