El 'canari' escocès

Edició impresa Internacional | 05/10/2014 - 00:00h

Beatriz Navarro
Brussel·les. Corresponsal




XAVIER CERVERA / ARXIU

De Catalunya a Flandes, del sud del Tirol a Baviera... Els antecedents històrics i el context polític i jurídic difereixen. Però les tendències globals darrere del referèndum d'independència a Escòcia o les tensions actuals a Espanya indiquen, a parer de diversos analistes, que les ànsies de més autonomia o independència d'algunes regions continuaran molt presents en l'horitzó europeu a mitjà termini. Alguns factors comuns expliquen aquests fenòmens: la minva de recursos econòmics, l'augment de la desigualtat, la crisi de representació democràtica aguditzada per la globalització, l'existència d'un paraigua europeu... "Escòcia no és més que el canari de la mina de la independència"; és a dir, el primer senyal d'un fenomen, unes aspiracions, que s'incrementaran a més punts del continent, diu que "tem" Mark Leonard, del laboratori d'idees paneuropeu European Council of Foreign Relations.

Globalització i crisi de representació. "Malgrat dipositar el vot a les urnes, la gent encara se sent infrarepresentada. A les eleccions europees, partits populistes com el Front Nacional a França o Syriza a Grècia van plantejar que encara que la gent pugui canviar el govern, no pot canviar les decisions que donen forma al món en el sentit més ampli. Això s'aplica a tots els països que se senten perjudicats per forces globals incontrolables, per molt vàlides que siguin les eleccions a casa", alerta Leonard. "Molta de la insatisfacció que hi ha a Espanya i Escòcia té a veure amb la crisi, que està deixant molta gent fora, amb la globalització i els canvis en el món laboral... Hi ha moltes incerteses i la gent busca noves legitimitats que ancorin la seva vida", deia Luis Garicano (London School of Economics) en un col·loqui recent a Brussel·les. Les queixes dels escocesos sobre Londres i la seva desconnexió respecte als problemes del Regne Unit real no són gaire diferents de les d'altres ciutadans britànics, afirmen Fiona Hill i Jeremy Saphiro en un article de la Brookings Institution (Washington). L'única diferència, diuen, és que els primers poden aspirar a independitzar-se. Londres és molt lluny d'Edimburg, com París ho és de la França de províncies, Madrid de Barcelona, Brussel·les de la rica campanya flamenca...

Crisi econòmica i política. "Cada cas és diferent, però a molts països és evident que el conflicte té a veure amb la distribució dels recursos", constata Fabian Zuleg, del laboratori d'idees European Policy Center. Els conflictes entre les regions riques i pobres d'Europa s'han aguditzat com a conseqüència de la crisi des del 2008: Escòcia, Catalunya, Vèneto, Flandes (tot i que la tensió s'ha alleujat a Bèlgica)... Les demandes de més federalisme fiscal afecten no només Espanya i el Regne Unit, sinó també Itàlia, Bèlgica i fins i tot Alemanya. Arran de les promeses de Londres a Edimburg, les regions de Baviera i Baden-Württemberg ara demanen més marge a Berlín.

Societats més desiguals. "La creixent desigualtat de les societats occidentals descrita a Capital per l'economista francès Thomas Piketty permet alhora als partits nacionalistes canviar el discurs, vestir-se "amb vestimenta progressista" i presentar-se com una alternativa a les tendències econòmiques actuals, assenyala Leonard: "Els vídeos de la campanya pro independència pintaven el futur d'Escòcia com una utopia socialista, una versió britànica de Suècia", "un paradís socialista al nord de la frontera" britànica, ironitza. "Si a les pròximes eleccions britàniques el pròxim Govern no posa èmfasi a construir una societat més justa i igualitària, no m'estranyaria que l'esquerra ressuscités la qüestió de la independència per aquest costat", afirma Fabian Zuleg. L'altra cara de la moneda és el fenomen sorgit en altres països, on el nacionalisme emana dels vells estats i no de les regions en forma de replegament i proteccionisme (vegeu el fenomen Le Pen a França o Wilders a Holanda).

Europa com a horitzó. Des de Brussel·les, la possible fragmentació d'un dels seus socis actuals es veu com un risc per al projecte europeu i una contradicció amb la idea fundacional de la Unió Europea. De què serveix unir per dalt si per baix es continua separant?, es pregunten als despatxos europeus. "Una Europa on es reconegués el dret a l'autodeterminació seria immanejable", va advertir després del no escocès el polític belga Karel De Gucht, comissari europeu de Comerç, recordant la dificultat que hi ha ja ara de prendre decisions per unanimitat en algunes matèries amb només 28 estats.

El paraigua europeu. Paradoxalment, el fenomen ha estat en part animat per la mateixa Unió Europea, per l'existència d'Europa com a paraigua transnacional. Saphiro i Hill: "Abans, per molt que a les províncies no els agradessin les seves capitals, les necessitaven per exercir les funcions crítiques de la nació: defensar-los dels depredadors, oferir-los una economia de certa escala i un mercat per als seus productes. Avui no està clar que una província necessiti una entitat nacional més gran per prosperar", afirmen aquests experts. La voluntat de més autonomia seria, doncs, una reacció a la centralització de poders a Europa, un espai on països que abans es van dessagnar en guerres comparteixen moneda, fronteres, mercats... Encara que Europa hagi animat en part aquestes situacions, no ofereix solucions.

La crisi dels intermediaris i el menyspreu a les elits. Les capitals s'han convertit en "caps intermedis de la governança europea que poden ser fàcilment substituïts per entitats menors", afegeixen els analistes de la Brookings Institution, que consideren que formant part de la UE i l'OTAN com a garantia de la defensa exterior i l'accés al mercat més gran del món "un Estat de qualsevol mida pot ser viable". En paral·lel, els poders establerts tenen cada vegada més dificultats "per defensar l'ordre actual contra noves forces polítiques que es defineixen com a tribunals populars davant les elits atrinxerades", descriu Leonard. L'auge de Podem, en definitiva.

Aspiracions. Per Hill i Saphiro, "Escòcia no serà l'última regió d'Europa" que es plantegi la secessió, ja que ha obert el camí a altres territoris amb el sentit d'identitat, "polítics ambiciosos i una capital que detesten per buscar la independència, o almenys més autonomia sota l'abraçada protectora de la UE". Una de les lliçons d'Escòcia, diu Zuleg, és que "negar el vot farà créixer les seves ganes d'independència; afirmar que un referèndum és inconstitucional no ha reduït les aspiracions independentistes catalanes. En el cas escocès, oferir un referèndum ha permès un vot a favor de continuar a la Unió".