Miracle, miracle

La Vanguardia en català | 05/10/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


Fins a quin punt va quedar forçada la imatge (d'unitat, esclar) d'acord amb la cara que feien els consellers del Govern -especialment Ortega i Homs- i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, en la compareixença conjunta a la sala gòtica de Palau divendres a la nit, és una cosa que hauran d'escatir els experts en llenguatge no verbal. Els observadors, ara per ara, només podem dir que molt possiblement els miracles no existeixen, però si Rajoy i el Tribunal Constitucional s'ho continuen proposant, fins i tot pot ser que el 9 de novembre aparegui la Mare de Déu de Montserrat en forma d'urna.

No és casualitat que el president i els líders del bloc sobiranista estiguessin reunits durant set hores al saló que du el nom de la patrona de Catalunya. De moment, i d'acord amb els molt escassos ressons recollits del que es va dir a porta tancada, es pot inferir que, a diferència del que va passar els dies finals del setge de Barcelona el 1714, quan van córrer rumors atiats des dels molt austriacistes púlpits que la Verge de la Mercè s'apareixeria en un baluard en socors dels resistents, aquest divendres sí que va passar una cosa que va vorejar el límit sobrenatural: els congregats només es van aixecar de taula per anar-se'n a dinar (no s'havia prescrit la necessitat de dejuni) i fer-se l'anhelada foto final. Sense que hi faltés ningú. Però tampoc sense acord firmat (i públic) sobre el que hagi de passar a partir d'ara.

Miracle per al Govern d'Artur Mas: "Una imatge com la d'avui és impensable en molts països. El TC i el Govern \[central\] amenacen i els proconsulta es fan forts", raonava a tocar de la mitjanit una veu coneixedora del quid de la reunió. Miracle per als republicans: "Hem ressuscitat la consulta per enèsima vegada", deixava anar una altra veu, avançada ja a la matinada. Esclar que es va fregar el naufragi. Junqueras, erigit en garant de la consulta pel braç popular, va exigir que el capità mantingués el rumb. I el capità va acceptar el repte, malgrat els dubtes dels seus contramestres.

Mas necessita equilibrar la nau per no topar contra l'iceberg de la legalitat vigent ni ser engolit per l'ona sobiranista si redueix la marxa. I Junqueras resa perquè el timoner continuï al capdavant del vaixell. Ni Mas pot parar la màquina ni Junqueras pot acceptar fer marrada. Aquí ningú no navega amb les mans lliures: ho han de fer units. O seran homes i dones a l'aigua.