Astúcia

Hitchcock deia que el secret d'un guió i de la pel·lícula sencera recau en el dolent. Si el dolent està ben dibuixat, tot funciona. Jo no sé si en Rajoy s'acosta al model que Hitchcock hauria volgut. Potser no del tot, però a mi aquest personatge alt i amb barba que no riu mai i que té d'ajudant la senyora Soraya Sáenz de Santamaría em recorda la caricatura del dolent que Jack Lemmon va dibuixar a la pel·lícula paròdica La carrera del siglo, on ell era un professor vestit de negre i amb barret de copa que anava parant trampes al bo amb el concurs de Peter Falk, un ajudant baixet d'ulls sortits, que era l'encarregat del laboratori d'idees on bullien totes les perversitats. Per acabar de dibuixar el panorama i que no falti res, per damunt de la parella Rajoy-Santamaría sobrevola constantment el senyor Montoro, que sembla un ocellot d'aquells que per dormir es pengen de cap per avall de les branques dels arbres o aquells que quan obren la boca els cau un tros de formatge, i ara hem entrat en una pel·lícula de Walt Disney per molt que Hitchcock hagués fet Els ocells.

El bo de La carrera del siglo era Tony Curtis. A Artur Mas li sobren uns anys per assemblar-s'hi, però Harrison Ford també és gran per anar fent d'Indiana Jones, i va tirant sense que l'espantin ni li facin cruixir els ossos els obstacles que ha d'anar superant. Mas té d'ajudants amb qui es reuneix de tant en tant al saló de la Mare de Déu de Montserrat: un que és llarg i prim, un altre que és alt i gruixut, un altre que és gruixut i baix i un parell de senyores que despisten Jack Lemmon i Peter Falk perquè tenen les dones per res. A mi aquests ajudants de Mas em recorden els personatges d'El mago de OZ, o els set nanets de Blancaneu, però com que només parlo de pel·lícules antigues i al final no em faré entendre, diguem que m'evoquen aquella parella que va seguint el protagonista de Victus amb un embut al cap

Si alguns han comparat Rajoy i Mas amb la cursa de cotxes suïcida que surt a la pel·lícula Rebel sense causa, ja veuen que jo m'inclino per la de La carrera del siglo. Com supera allí Tony Curtis els paranys de Lemmon i Falk? Amb astúcia més que amb la força. Astúcia, santa paraula.

Quan Mas la va pronunciar tothom va riure. Astúcia és una categoria política? Tota paraula que no figuri en els cànons convencionals és objecte d'escarni però després acaba sent la clau de tot. Som el correcamins que anem esquivant el coiot, en Jerry davant d'en Tom, i al final Tony Curtis arriba primer a la meta i els dolents queden socarrimats.