És impossible aixecar la bandera de la independència amb el 51% dels vots i sense suport internacional
El líder de Syriza a l’Eurocambra, Dimitrios Papadimoulis, és un dels pocs alts càrrecs europeus que han seguit de prop el conflicte català des d’abans de l’1-O. El vicepresident grec del Parlament Europeu va ser un dels signants el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum i és un ferm defensor de deixar que els catalans expressin la seva voluntat política i d’obrir un diàleg entre Madrid i Barcelona.
Com valora l’actitud del govern espanyol davant les accions del moviment independentista català?
La resposta del govern de Rajoy ha sigut totalment desproporcionada i incorrecta, perquè els problemes polítics els han de resoldre els polítics, no els jutges o la policia. No crec que la violència i l’ús de la justícia siguin la manera de fer front a aquest problema en un estat democràtic. L’actual crisi s’ha de solucionar amb democràcia i diàleg.
I l’actitud europea?
La Comissió Europea i el Consell critiquen la falta de respecte democràtic i la violència quan passa a Turquia, però van evitar fer-ho quan això va passar a Catalunya. Al Parlament Europeu la gran majoria va estar a favor del diàleg i de canvis en la relació entre Madrid i Barcelona, però desafortunadament la Comissió i el Consell no van tenir un paper com a mediadors democràtics per forçar un diàleg. Personalment, no estic a favor de la independència, sinó de trobar una solució. A la UE hi ha 27 estats però més de 70 nacions. Per tant, si volem una Europa democràtica hem de trobar la manera de combinar les diferents identitats i nacions de tal manera que totes les cultures, llengües i tradicions nacionals puguin ser reconegudes i respectades.
El govern de JuntsxSí hauria d’haver seguit una altra estratègia?
Considero que els independentistes catalans van triar un camí sense tenir un pla B i sense organitzar aliances internacionals, així que, en el moment crucial, van fallar per la manca de suport internacional. No dono suport a la idea de la independència, sinó a una major autonomia. Ara bé, crec que és difícil confiar en un comportament més responsable i democràtic del govern de Mariano Rajoy.
A qui aprova en aquesta crisi?
El plantejament més obert sobre aquesta qüestió a Catalunya l’han fet d’Ada Colau, En Comú Podem i Esquerra Unida, i a Espanya, Podemos. No és la visió majoritària, però per a mi és la més realista.
Què creu que poden suposar les eleccions del 21 de desembre?
Ara que comença la campanya electoral a Catalunya, probablement els resultats puguin obrir una nova finestra d’oportunitat per iniciar aquest diàleg.
De quina manera?
Crec que és important que hi hagi interlocutors a l’altra banda, a Espanya. Dono suport al plantejament de l’esquerra catalana i espanyola que defensa un camí acordat per discutir la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. Tanmateix, no estic segur que el govern de Rajoy vulgui tenir un rol tan positiu. Estan utilitzant la bandera espanyola per cobrir els seus escàndols de corrupció. Fent ús del seu poder polític, jurídic i de la violència per guanyar vots a la resta d’Espanya. Em va xocar molt quan vaig veure partidaris de la dictadura franquista amb la bandera espanyola fent la salutació feixista.
Si el dia 21 guanyen les forces independentistes però el govern espanyol manté l’article 155, quina hauria de ser la reacció de la UE?
La gran majoria del Consell i de la Comissió està en contra de la independència. Per tant, crec que és més o menys obligatori per a Catalunya crear aliances més fortes i més grans dins i fora, perquè, per mi, és impossible aixecar la bandera de la independència amb el 51% dels vots i sense cap tipus d’aliança internacional. Com a polític grec de Syriza acumulo molta experiència com a resultat de l’aïllament polític, i una de les lliçons polítiques que he après és que no només cal la raó, sinó també la força per crear aliances i majories per avançar en els teus objectius. Crec que aquest debat s’hauria de fer a Catalunya en aquestes eleccions.
