Espera

Artur Mas ha de sortir a parlar a quarts de dues del migdia, i mentre espero l'esperada al·locució, que sentiré per la ràdio, al carrer de casa uns operaris preparen la cavalcada dels Reis, que aquest any serà retransmesa per TV3. Sembla que no, però que la televisió de més audiència projecti sobre tot el país la rua reial de Mataró té per a la gent d'aquesta ciutat molta importància. Ja he dit molts cops que Mataró és un dels poblats de Catalunya més masegats per la crisi i on la depressió humana és més evident. Enmig de molt poques alegries, aquesta nit de Reis n'hi ha una d'anunciada. No se sap mai per on sortirà l'elevació de l'autoestima. Què dirà Mas? Ahir al vespre, Oriol Junqueras va fer una roda de premsa que més que una roda de premsa va semblar un míting o una súplica en veu alta i amb llàgrimes als ulls. Va expressar que no es conformava amb el no a la investidura d'Artur Mas que la CUP va decidir diumenge passat i va insistir que encara hi ha fins diumenge que ve per arribar a un acord que eviti unes eleccions reeditades que poden ser dolentes per als interessos de la independència. Com que per decisió de la CUP Mas queda descartat, el líder d'ERC semblava demanar al president en funcions que es retirés, del tot o a mitges, i que un candidat que no fos ell el suplís. Què en dirà Mas a quarts de dues? La cavalcada dels Reis de Mataró mou molta gent voluntària, que l'organitza i hi participa. L'altre dia em vaig trobar el seu director, en Toni Blanch, i em va explicar que davant el compromís televisiu aquest any doblen els esforços. Ja veurem com quedarà. Segurament bé. Els operaris televisius instal·len ara mateix uns focus de gran potència que hi aportaran més lluïment. “Que no serveixin perquè es vegin més els defectes.” Mas acaba sortint després d'un matí especulatiu. Uns diuen que la retirada és un fet, uns altres que la CUP sol·licita una altra reunió, uns altres que la “presidència coral” torna a ser considerada... Mas, el millor orador del “procés”, manifesta que fins diumenge es pot parlar però que no hi ha res més a negociar. La seva figura, tampoc. Parla, amb raó, de dignitat: la presidència de la Generalitat no és una subhasta del peix. Per aquest motiu no pot estar en mans de la meitat de la CUP, mig partida entre els partidaris del sí i els del no i amb el president del grup parlamentari dimitit per desacord amb la negativa. Tot sembla que amb el “procés” hagi quedat dividit. El PSC, CiU, Unió... Ara també Junts pel Sí, amb Mas i Junqueras dient coses diferents. Massa exposició lumínica. Bé. A esperar els Reis i a esperar diumenge. I si diumenge no hi ha novetat, a esperar les eleccions i els seus resultats. Les vigílies són incertes, i la d'avui és la gran vigília de l'any.