A Catalunya hi ha 805.989 ciutadans d'origen estranger majors de 18 anys. D'aquests, només 62.694 acudiran a les urnes en aquestes eleccions municipals, que són les úniques que deixen una escletxa perquè ho puguin fer. La majoria són estrangers de la Unió Europea –els requisits per poder votar són més fàcils– i només 3.751 són extracomunitaris. A les eleccions autonòmiques i estatals només poden votar els que ja disposen de la nacionalitat espanyola, per a la qual fan falta 10 anys de residència legal a l'Estat espanyol.
En les eleccions municipals, els requisits per poder votar per als comunitaris és estar inscrits al padró i inscriure's a l'oficina del cens electoral. Si en les anteriors eleccions ja ho han fet, no cal que ho facin ara. En canvi, en el cas dels extracomunitaris, ho han de fer cada quatre anys, han d'haver viscut com a mínim cinc anys i provenir d'un país amb qui Espanya tingui un acord bilateral. Són aquests (només 12): Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago). No hi ha països d'origen d'una part important de la immigració, com el Marroc o el Pakistan. Els 3.751 estrangers extracomunitaris que s'han inscrit al cens per poder votar el 24-M signifiquen només un 12% de les persones que hagueren pogut fer aquest tràmit.
La plataforma a favor del vot dels estrangers (ANC, Òmnium Cultural, CONFAVB, UGT i CCOO i SOS Racisme), que es va presentar ahir i buscarà noves adhesions, alerta que per al 24-M ha baixat el nombre d'estrangers que ha fet aquest tràmit (fa quatre anys, el primer cop que ho podien fer, van ser 8.487 persones). Ho atribueixen a “les dificultats posades pel govern estatal”, “l'excés de burocràcia”, “la desinformació de la població afectada” i “el període insuficient” per fer els tràmits (va estar obert fa cosa d'un mes, a finals de l'any passat, i a diferència de fa quatre anys, no es va ampliar el període veient les dificultats).
