Els moviments interns a Unió continuen en els dies previs a una consulta, la del 14 de juny, que marcarà el futur del partit. Dijous, Josep Antoni Duran i Lleida va mantenir una trobada amb destacats representants de la formació per defensar la pregunta aprovada dimarts pel comitè de govern i ahir, en una carta web adreçada a la militància, va insistir a lloar el contingut de la qüestió, que ha estat objecte de crítiques per part de sector independentista del partit. Al seu parer, el llarguíssim enunciat està plenament justificat. En primer lloc, per la situació política del país enrevessada –“la complexitat pot despatxar-se amb senzillesa?”, s'interroga–. I sobretot perquè considera que preguntar directament per la independència, com demanaven els crítics, “hauria estat
menys inclusiu”. També afirma que la consulta “és un exercici de democràcia” i, “sobretot, no és un plebiscit sobre ningú”.
En la carta, el líder socialcristià nega, a més, que es tracti d'una pregunta trampa, com ho hauria estat si s'hagués imposat la versió defensada pels sobiranistes. “Preguntar per una Catalunya independent a la Unió Europea sense dir que l'article 4 del tractat o el 49 i 50 el fan inviable no és fer trampa?”, es demana. I encara afegeix: “La llei s'ha de complir per part de persones que sempre hem donat valor a la legalitat. O és que ara hem de fer de Colau i estem anunciant que la llei no la complirem si al nostre entendre és injusta?” En aquest sentit, recorda que “la pregunta que se sotmet a consulta el 14-J no deixa el procés en mans d'una legalitat de l'Estat o de Catalunya. La legalitat és la que és!”, exclama.
Per tancar aquesta qüestió, el líder d'Unió defensa la direcció del partit de les crítiques rebudes des de diversos sectors que l'acusen de no voler-se definir de forma clara. “Que Unió –o almenys alguns– no vulguem sostenir posicions extremes i continuem apostant per la moderació no permet a ningú dir que no defensem la nostra identitat nacional ni els anhels del nostre poble”, emfasitza.
Tal com ja va fer la setmana passada, Duran fa un repàs del panorama sorgit després de les municipals i, com aleshores, carrega amb duresa contra Esquerra. “Tinc tota la sensació que ERC farà tot el que pugui per no ajudar CiU a tenir alcaldies allà on siguem la llista més votada”, insisteix. El socialcristià posa un municipi de la costa gironina –no en cita el nom– on ERC hauria ofert l'alcaldia al PSC, que hi ha obtingut dos regidors, en detriment de la federació, que n'ha obtingut cinc dels onze que hi conformen el ple. Per Duran, aquesta dinàmica es reproduirà en altres indrets, “començant per Barcelona”, on la llista més votada no és la de CiU, sinó la de BComú, “i acabant pels petits municipis”. “Ens la tenen votada”, conclou.
D'altra banda, el president de la intercomarcal d'UDC a Girona, Joan Cañada, que dimarts es va abstenir en la votació sobre la pregunta, ha obert la porta a votar afirmativament en la consulta del 14 de juny. Demana, però, que el convencin que el sí és a la plena sobirania de Catalunya. En un apunt al seu bloc, justifica la seva abstenció en la reunió del comitè de govern perquè va trobar que l'enunciat de la pregunta proposat per la direcció era poc clar. En qualsevol cas, Cañada assegura que no se sumarà a la campanya del no impulsada pel sector sobiranista del partit.
