37.000 bascos es pronuncien sobre un Estat independent

Un total de 37.000 persones –un 30% de la xifra global de convocats– van participar, ahir, en les consultes sobiranistes organitzades per la plataforma pel dret a decidir Gure Esku Dago en 34 municipis del País Basc, 32 dels quals a Guipúscoa. Els ciutadans majors de 16 anys estaven convidats a pronunciar-se sobre si desitgen o no viure en un estat basc “independent” o “sobirà”. Segons Gure Esku Dago, el cens se situava en 125.332 votants, veïns d'aquests 34 municipis, entre els quals hi ha importants nuclis de població com ara Arrasate (19.119 habitants), Bergara (12.684), Azpeitia (12.142) i Beasain (11.478). En un comunicat, la plataforma va valorar positivament la resposta de la ciutadania: “Avui, hem demostrat que és possible decidir entre tots i que es pot fer amb total normalitat, que no va contra ningú sinó a favor de tothom.” “Hem pogut tocar amb les nostres pròpies mans que som un poble, que tenim dret a decidir i que és el moment de la ciutadania; ho hem fet quan hem ficat a l'urna la nostra papereta plena d'il·lusió”, hi va afegir. Les 111 meses electorals habilitades es van col·locar en propietats privades o a la via pública, ja que no s'utilitzen dependències municipals per organitzar les consultes. La iniciativa va rebre el suport polític dels partits nacionalistes, com ara el PNB i EH Bildu, que van aprovar a les Juntes Generals de Guipúscoa una moció conjunta en què animaven els ciutadans a participar en les consultes d'ahir. El govern espanyol, per la seva banda, no va presentar cap recurs contra el procés i es va limitar a advertir als alcaldes dels municipis on es van posar les urnes que no podien participar en l'organització de les consultes perquè no s'ajusten a la legislació vigent. En aquest sentit, la plataforma organitzadora va aclarir que cap institució pública ha intervingut en la preparació de les votacions.

Després d'aquesta primera jornada de consultes ciutadanes, Gure Esku Dago vol seguir treballant per celebrar processos similars l'any vinent en altres localitats del País Basc. Aquest moviment ciutadà, que treballa en favor del dret a decidir al marge dels partits polítics i a semblança de la tasca que fa l'Assemblea Nacional Catalana, va organitzar el primer acte multitudinari el 8 de juny del 2014. En aquella ocasió, va aconseguir mobilitzar desenes de milers de persones en una cadena humana pel dret a decidir que va unir Durango (Biscaia) i Pamplona. A més de l'esquerra abertzale, en la cadena humana van participar també dirigents del PNB.