La lluita per un cabal mínim que garanteixi el futur del delta de l'Ebre no és pas nova, ni és –ni hauria de ser– una qüestió estrictament política, però el govern espanyol ho ha posat en safata de plata als seus opositors en recuperar quan ja estava en funcions l'esperit d'aquell Plan Hidrológico Nacional (PHN) d'Aznar que fa 15 anys va fer alçar en peu de guerra les Terres de l'Ebre i hi va suposar una sacsejada política amb efectes evidents encara avui. Ara, amb l'afegitó d'un procés sobiranista que deixa encara més en evidència qualsevol decisió estatal que a Catalunya mai de la vida s'hauria pres igual, torna la mobilització al carrer, i ho fa tot just a poques setmanes d'unes noves eleccions estatals.
A tres setmanes del 26-J, tota l'oposició tret de C's es va unir, amb matisos, contra els plans del PP
Rull recorda que un estat català podria defensar molt millor l'Ebre, com Portugal el Tajo i el Duero
És clar, doncs, que cap dels partits que s'oposen als plans de l'executiu de Rajoy –tots menys
el PP, és clar, i Ciutadans– no van desaprofitar ahir l'avinentesa per recordar-ho a l'opinió pública, i
de passada deixar-se fluir, Via Laietana avall, per capbussar-se en una campanya electoral que comença divendres, en què aquesta serà una qüestió molt rellevant, com a mínim a l'Ebre. I no es pot deixar escapar ni un vot enlloc, però menys a la demarcació de Tarragona, on es preveu igualtat màxima després que els seus sis diputats al Congrés es repartissin entre sis partits diferents el 20-D.
Ahir van desfilar pel centre de Barcelona tots els caps de cartell al territori –Fèlix Alonso, d'En
Comú Podem; Jordi Salvador, d'ERC; Ferran Bel, l'alcalde de Tortosa, de CDC, i Joan Ruiz, del PSC– i els seus respectius homòlegs per Barcelona: Xavier Domènech pels comuns, Gabriel Rufián pels republicans i Francesc Homs pels convergents, amb l'única excepció de la socialista Meritxell Batet, substituïda per Assumpta Escarp, diputada al Parlament i secretària d'organització. Fins i tot hi havia representants d'Unió i de Solidaritat, a més de l'eurodiputat ara independent Francesc Gambús, que segueix fent front comú a Brussel·les, on es decidirà en gran part la lluita, amb companys com el convergent Ramon Tremosa, també present ahir. Uns metres més enrere, en una capçalera a banda, hi anaven diversos diputats de la CUP, com Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Joan Garriga o el tarragoní Sergi Saladié. Després, rere la pancarta del PSC, hi havia històrics com Xavier Sabaté, i darrere la d'ERC, entre altres diputats, el secretari general adjunt, i secretari d'hisenda del govern, l'ebrenc Lluís Salvadó.
És clar que hi ha matisos entre els partits, i tots van intentar portar l'aigua al seu molí en l'atenció prèvia als mitjans a la plaça Universitat. Domènech recordava la “nocturnitat i traïdoria” amb què el PP va aprovar el nou pla, que suposa una “agressió” contra un model de vida, un model ecològic i un model de desenvolupament, i recordava la millor manera que hi ha per revertir-ho, “fer fora el PP” del govern el 26-J. Rufián, per la seva banda, emfasitzava que aquesta és l”enèsima agressió” del PP i ataca “la regió i el país”. “Aquest és un pla polític en contra de la gent”, assegurava, que demostra que hi ha “un estat en contra”, i per això cal tenir-ne un de propi a favor. “Guanyarem a Brussel·les, n'estic convençut”, concloïa Homs, que creu que la UE tombarà el pla perquè va contra les seves directives mediambientals. Escarp, en canvi, feia èmfasi en la recerca d'una solució consensuada entre les nou comunitats per on passa l'Ebre –en diverses de les quals són al govern–, i recordava que el 2004 ja va ser el PSOE el que va derogar el PHN quan va arribar al poder, cosa que ara tornaria a fer.
Això sí, la manifestació no va ser estrictament partidista, ja que també encapçalaven la pancarta política unitària –amb un lema ben neutre, “Respectem les directives ambientals europees”– tres càrrecs institucionals que no estan específicament en precampanya. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tornava a recordar que “l'Ebre sense cabals és la mort del Delta, i això és dolent per a tot el país”. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aprofitava per llançar un missatge de lideratge i solidaritat. “Per defensar el territori la capital havia d'estar al costat de les Terres de l'Ebre”, deia, mentre hi vinculava la defensa dels “béns comuns” com l'aigua i el Delta com a ecosistema. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, recordava que la Generalitat vol “decidir en tots els aspectes”, també els cabals dels rius, i posava el dit a la nafra en clau independentista: si Catalunya fos independent seria “molt més senzill” defensar el cabal ecològic de l'Ebre, com ho pot fer Portugal amb el Tajo i el Duero.
