El dogma La Vanguardia en català | 06/08/2015 - 00:00h  Antoni Puigverd Ramón Rodríguez Arribas, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional que va comparar la intenció "plebiscitària" de les eleccions catalanes amb un cop d'Estat, no és un tipus extravagant. És un jutge de prestigi internacional, un jurista impecable. La primera vegada que em vaig fixar en ell va ser el 2010 llegint el seu vot particular a la sentència de TC que retallava l'Estatut. Segur que recorden la sequedat del primer punt d'aquella sentència, que deia, ras i curt: "Carecen de eficacia jurídica interpretativa las referencias del preámbulo del Estatuto de Cataluña a 'Cataluña como nación' y a 'la realidad nacional de Cataluña'". Els parlamentaris catalans redactors de l'Estatut (i els seus col·legues del Congrés de Madrid que l'havien aprovat per majoria absoluta) havien introduït al proemi de l'Estatut el concepte nació catalana en termes genèrics, oberts, gens excloents, per tal d'associar-lo jurídicament a la paraula nacionalitat que apareix a l'article segon de la Constitució ("La Constitución (...) reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran"). L'objectiu dels redactors de l'Estatut era esmenar un lapsus constitucional. Els pares de la Constitució havien concebut el terme nacionalitat per donar cabuda a l'excepcionalitat del País Basc, Catalunya i Galícia, però els noms de les nacionalitats finalment no hi van constar, fet que va permetre el cafè per a tothom. L'Estatut volia corregir això. Com tothom sap, no se'n va sortir. Doncs bé, Rodríguez Arribas no en va fer prou amb el primer apartat de la sentència i hi va fer un vot particular en què lamentava que, havent-se eliminat de l'Estatut la validesa jurídica del terme nació, no s'hagués eliminat també la referència als drets històrics. "Si se aceptara que existen derechos anteriores a la Constitución (...) se estaría sugiriendo la nulidad absoluta de la propia Constitución, ya que (...) todos los derechos, incluidos los que ampara para determinados territorios, nacen con la Constitución misma". Previ a la Constitució, el no-res. El nucli del problema que ens ha portat fins aquí és aquest. Aquesta visió esfèrica i tancada de la llei no permet cap sortida per a la diversitat catalana. "Modifiquin la Constitució", suggereix. Però tothom sap, i ell el primer, que per raons purament demogràfiques, els catalans no aconseguiran mai canviar-la, encara que votessin tots a l'una. El discurs d'aquest jurista és el de l'elit funcionarial espanyola, el del PP i d'una part del PSOE. Aquest és el cor del problema. Cap article de la premsa de Madrid no el té present aquests dies. L'explicació és únicament aquesta: "El problema l'ha creat Artur Mas". Es pot ser molt crític amb el president Mas (només cal repassar els meus articles), però quan tu bloqueges del tot una canonada, no diguis que la fuita produïda és culpa de l'aigua. |
|
|