Entre el que és absurd i el que se sobreentén, la novel·la de Pedrolo expressa l'enrarit clima d'una insubmissió

La Vanguardia en català | 06/10/2014 - 00:00h


Oriol Pi de Cabanyes


Manuel de Pedrolo va ser l'escriptor català més retallat i més perseguit professionalment per la dictadura franquista. Per Sant Jordi del 1975 es va publicar, set anys després que hagués estat reiteradament prohibida per la censura, la novel·la amb què havia guanyat el premi Prudenci Bertrana l'any 1968, en la seva primera convocatòria.

L'obra havia estat escrita el 1961 i s'havia presentat al premi de Girona, tal com consta en el seu palmarès, amb el títol d'Estat d'excepció. Però es publicava set anys després amb el títol d'Acte de violència i amb el reclam a coberta que es tractava del premi Prudenci Bertrana 1969 i no, com era el cas, del 1968.

Acte de violència era un títol que Pedrolo ja havia utilitzat per a una novel·la anterior que havia escrit el 1950 i que havia quedat inèdita fins que la va localitzar i rescatar als arxius de la censura la investigadora holandesa Lidwina M. van den Hout (que havia participat en el projecte de recerca sobre "L'art literari català sota la censura en el període 1950-1970", impulsat des de la universitat d'Amsterdam pel professor Felip Lorda i Alaiz l'any 1974 i els resultats parcials del qual va donar a conèixer M. L. Abellán en un article a la Revista de Catalunya de febrer de 1989). Aquella novel·la oblidada es va publicar el 1997, quaranta-quatre anys més tard!, i quan Pedrolo ja havia mort, amb el títol de Doble o res.

Per mirar de confondre els censors, cosa que no sempre aconseguia, Pedrolo utilitzava l'estratègia de canviar títols per provar sort de nou. Estat d'excepció (que finalment adoptaria el títol d'aquella novel·la inèdita, Acte de violència, que l'escriptor havia arribat a estripar pel malestar que li arribaven a provocar tants d'entrebancs) primer s'havia titulat també Esberlem els murs de vidre. L'obra, abans de ser premiada a Girona, ja havia intentat publicar-se diverses vegades, però va ser reiteradament rebutjada per censura el 1963, el 1965, el 1968...

Estat d'excepció, el premi Bertrana 1968 finalment publicat amb el títol d'Acte de violència, és -tal com resumeix perfectament la contraportada del llibre- "la recreació dinàmica i sostinguda d'una ciutat que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals, sense haver-se posat d'acord, obeint una consigna anònima i senzilla, instauren una situació que els permetrà de conquerir la llibertat sense vessaments de sang".

Entre el que és absurd i el que se sobreentén, la novel·la expressa l'enrarit clima d'una protesta o insubmissió. I potser no seria ara tampoc sobrer de recordar que ja l'any 1967 Joan Ballester i Canals va publicar a les Edicions d'Aportació Catalana el volum Coratge cívic d'Henry D. Thoreau (1817-1862), l'autor de Sobre el deure de la desobediència civil, llibre que tenien de referència principal líders pacifistes com Ghandi, Luther King o Mandela.