Mentides i cintes de vídeo

La Vanguardia en català | 06/11/2015 - 00:00h


Pilar Rahola | Sigue a este autor en Facebook o Twitter


Nosaltres considerem que no hi hauria d'haver cap debat sobre la proposta de reso­lució, i per tant anem al ­Tribunal Constitucional amb un recurs d'empara". Miquel Iceta, final de la citació.

Aquesta frase textual la va dir un simpàtic Miquel Iceta, en bona companyia dels altres dos simpàtics líders del front del no, la senyora Arrimadas i el senyor Albiol, en la roda de premsa de presentació del recurs contra la proposta de resolució del Parlament al Tribunal Constitucional. Tanmateix, quan vaig retreure aquesta intenció a en Miquel en el cara a cara improvisat al programa de Josep Cuní entre ell i qui escriu això, el meu estimat líder del socialisme català va cridar un abrandat i possés "mentidera", "la mentidera més gran de Catalunya". I després va afegir que el recurs no deia res d'impedir el debat. En el moment precís que m'acusava de mentir als catalans, el bon home recordava les seves paraules del dia abans?

Per descomptat, ja sé que la memòria dels polítics sobre les seves pròpies declaracions pot ser equivalent a la dels peixos, i també conec les arts del filibusterisme, però amb tot diria que es va passar un bon tros. Perquè, digui o cridi el que vulgui sobre la meva persona -poc rellevant per al deambular del món-, el que sembla, ho sembla i a més ho és. I quan un partit polític va a un tribunal polititzat com el Constitucional a demanar empara contra una resolució del Parlament català, què punyetes està fent, facilitar el debat o impedir-lo? Si a més aquesta és la intenció verbalitzada d'ell mateix davant dels periodistes, acompanyat de PP i Ciutadans, més clar l'aigua. No res... deu ser que en Miquel no segueix el consell català per a la memòria de menjar cues de pansa.

Tampoc no té memòria el bo d'Àngel Ros, que ara assegura que no és cert que estigui en contra de la preferència del català a la Paeria, i també acusa a tots els que l'hi retraiem de mentir. En aquest cas, recordar-li l'acord que va firmar el juliol amb Ciutadans sobre la qüestió lingüística, fonamental per garantir-se la cadira, no deu ser pas necessari. O per recordar un cas més propera, el debat a la Paeria del 31 d'octubre passat sobre una moció presentada per 13 entitats que demanaven la preferència del català, i que va ser rebutjada per... tatxan, PSC, C's i PP. Per descomptat, com en el cas d'Iceta, hi ha matisos, adversatives, lletres petites..., però quan una cosa tan clara necessita tanta retòrica política per explicar-se, gat amagat.

Què els està passant als socialistes? Mala consciència? Perquè no acabo d'entendre aquesta nova tàctica de tirar la pedra i amagar la mà i on deien una cosa ara diuen l'altra, i la resta del món menteix. Perdó?

Potser seria millor que fessin callar aquesta veueta que els recorda el que un dia van ser i com és d'incòmode el que ara fan. Ja se sap, la consciència... aquesta mala amiga...