El TC no és el problema

Ahir ens vam passar tot el dia pendents de si el Tribunal Constitucional prohibia o no el ple que ha de debatre la moció sobre la independència de Catalunya. I quan es va saber que no, que finalment el TC permetrà que es faci, alguns ja ho van considerar un gran pas. Un gran pas? Res de res. No s'enganyin, el TC no és el problema. El TC no és cap problema, perquè quan s'aprovi la moció sobre la independència de Catalunya –que s'aprovarà–, tardaran dos minuts a reunir-se un altre cop a corre-cuita i suspendre tot el que puguin suspendre. I potser fins i tot alguna cosa més, que el TC és el TC. I, insisteixo, no s'enganyin, el problema no és aquest tribunal, perquè és tan previsible com ho és el govern espanyol, del qual podríem escriure a la prèvia fil per randa tot el que faran. I el que no faran. Quin és, doncs, el problema? El problema som nosaltres. O ho podríem ser. Ho deia ahir l'exlehendakari Juan José Ibarretxe en una conferència que va fer a Vic: “L'única manera que descarrili el procés és que descarrili a Catalunya.” Doncs això, que alguns de fora ho veuen més clar que els de dins. Aquest és el perill. Que donem la raó a Aznar i ho fem descarrilar nosaltres mateixos. No passarà, però a dos dies de la no-investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat correm el risc que d'investidura i de govern no n'hi hagi ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres ni dijous, que no n'hi hagi fins a vés a saber quan o que no n'hi hagi. “Cada dia que passa sense que hi hagi acord és un triomf per a l'adversari”, advertia també ahir Joan Tardà, el diputat republicà que sol fer frases cèlebres a la tribuna del Congrés. El TC, senyors meus, sabem què farà. Però no sabem què farem nosaltres. L'estadística, és cert, fins ara ens va a favor: en un cent per cent dels casos, perquè tot allò que alguns vaticinaven que no aniria bé sempre hi ha acabat anant. No trenquin, sisplau, l'estadística, que farem riure.