Hi ha una tendència estesa entre el progressisme català que renega del fet nacional que sosté que el debat identitari té com a únic motiu amagar els problemes socials del país. Contra aquest corrent d'opinió, que ara ja defensen també formacions com Ciutadans, l'entitat Òmnium Cultural ha posat en marxa la campanya Lluites compartides amb l'objectiu de sumar al debat sobiranista les lluites de caràcter social que duen a terme diversos moviments del país.
Amb aquest objectiu l'edifici històric de la Universitat de Barcelona va ser ahir l'escenari d'una jornada de debats sobre el dret a l'habitatge digne, el conflicte internacional dels refugiats, els moviments per la pau, la integració de les persones immigrades i els problemes dels discapacitats, el medi ambient, la cooperació, la llengua i la llibertat d'expressió. La jornada també va tenir temps per analitzar les lluites antifranquistes i les resistències veïnals i sindicals dels setanta.
Tot plegat va confluir en una taula rodona en què es va analitzar quina és l'estratègia a seguir per fer de la lluita pels drets nacionals i els drets socials una sola causa. La taula, amb la presència dels consellers Neus Munté i Toni Comín, Anna Gabriel i Jaume Asens, i els líders sindicals Joan Carles Gallego i Camil Ros, va concloure que la unitat d'acció és elemental i bàsica per tirar endavant el procés, que la societat civil com a element cohesionador ha de continuar jugant-hi un paper fonamental i que la lluita i el combat contra les desigualtats socials s'ha de posar al mateix nivell que la reivindicació sobiranista.
La idea d'unitat que necessita el país la va exemplificar Antoni Comín fent referència a l'experiència de l'Assemblea de Catalunya. El conseller de Salut va advertir, però, que s'està en la bona direcció en la construcció d'aquesta unitat necessària i va posar la taula del debat d'ahir com a exemple. En la mateixa línia es va posicionar Neus Munté, que va demanar “deixar al marge allò que ens separa” i treballar plegats pels objectius nacionals i socials, que, va dir, “són dues cares de la mateixa moneda”.
Més ortodoxa va ser Anna Gabriel, que va fer una exposició breu i detallada de l'ideari de la CUP, tot advertint que la sobirania que es persegueix és la nacional però també la social i la de gènere i que per aquest debat “el procés constituent ha de ser el gran marc de referència”. Gabriel va enumerar les tres condicions en què el debat sobiranista trobarà la CUP en una clara unitat d'acció: “Referèndum al setembre, procés constituent i fi dels privilegis.”
Des de la comoditat de no estar immers de ple en el debat diari de l'actualitat política del Parlament, però amb un discurs més proper als postulats de la CUO el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, va apostar per la necessitat que el procés derivi en un “dret a decidir-ho tot” i aprofitar el procés sobiranista “per canviar-ho tot”.
Asens es va mostrar convençut que la societat civil és qui ha de seguir liderant el procés, missatge que va subscriure també el líder de la UGT, Camil Ros, que va demanar “prioritzar el debat sobre el bé comú davant del partidisme”. Joan Carles Gallego, de CCOO, va assegurar: “Primer ens hem de posar d'acord en el diagnòstic i sobre aquesta base parlar de futur.”
