Més de 50 milions de ciutadans de la Unió Europea tenen com a llengua pròpia un idioma minoritzat i fora del paraigua protector de les llengües oficials dels estats. La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN, per les seves sigles en anglès), però, treballa per aconseguir que la Comissió Europea (CE) reconegui el valor d'aquestes llengües i les protegeixi.
Així ho van reclamar ahir els assistents a la IV Assemblea General de l'ELEN organitzada per la Plataforma per la Llengua a l'estadi del Futbol Club Barcelona. La trentena d'entitats participants en la jornada, de les més d'un centenar que formen la xarxa, van posar en comú les accions que duen a terme als seus països i van debatre estratègies per aconseguir que la Comissió Europea blindi la protecció a les llengües que no són oficials a la UE. Els participants van treballar sobre un esborrany de recomanacions que inclouen “l'aplicació efectiva de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries i la Convenció per a la Protecció de les Minories Nacionals [totes dues del Consell d'Europa] allà on s'hagi ratificat acompanyada de sancions de la UE si no s'aplica” i el reconeixement dels drets lingüístics de les minories com un dret fonamental i de la discriminació lingüística com una forma de racisme.
En l'acte d'inauguració de l'Assemblea hi va haver la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va remarcar el “valor” de les “identitats singulars” en un món cada cop més global i va fer una crida a les institucions europees a “respectar la diversitat lingüística”. Forcadell va avisar la UE que “si no reconeix la diversitat” serà difícil que els pobles “s'identifiquin amb el projecte comú” europeu. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, per la seva part, va advertir que “si la UE pretén ser una democràcia real, no pot deixar 50 milions de ciutadans com si fossin de segona”.
L'assemblea es va fer durant tot el dia a l'estadi del Futbol Club Barcelona, entitat que col·labora en diverses campanyes amb la Plataforma per la Llengua i que, justament al juliol, va fer cent anys que va instaurar el català com a llengua oficial del club. El vicepresident, Jordi Moix, va recordar el compromís del club amb la llengua, tot i estar prohibida durant molts anys. Moix va explicar que el primer cop que es va fer servir el català al camp del Barça va ser el 1972, quan el locutor del Camp Nou, el recentment desaparegut Manel Vich, va avisar en aquesta llengua que s'havia perdut un nen. L'aleshores ministre de Governació, Tomás Garicano Goñi, va amonestar el president Agustí Montal i el català no es va poder tornar a utilitzar fins al cap de tres anys.
