Les esquerdes del sistema

La Vanguardia en català | 06/12/2014 - 00:00h


Fernando Ónega


Mireu l'estat del país. Hi ha un partit polític català que pensa governar Catalunya com si fos independent després de les eleccions. Hi ha uns jutges que posen en llibertat etarres amb unes presses que sembla que tenen ganes de deixar-los anar. Hi ha un gran banc que va sortir a borsa amb presumptes enganys als clients, falsificació de comptes i deixa en ridícul el sistema de control de l'Estat. Hi ha una societat escandalitzada que anota la corrupció com un dels grans problemes, comparable al de l'atur. Hi ha un procés revisionista que porta un càrrec públic a dir literalment que la Constitució va ser elaborada "pels feixistes d'UCD". I hi ha un partit estatal que proposa d'obrir una cosa semblant a un procés constituent.

Són les grans esquerdes d'Espanya. I, tot i això, el missatge del poder és de gran felicitat per l'evolució dels fets. Cap preocupació per Catalunya, perquè la independència es considera impossible. Davant la demanda de debat sobre la reforma constitucional es respon que no, i punt. Davant la corrupció el consol és que hi ha corruptes, però Espanya no està corrompuda i les institucions funcionen. I els trencaments tipus Bankia i altres són feliçment compensats per una prima de risc que confirma com d'excel·lents que han estat les reformes.

Si el poder polític espanyol té detectat algun problema, és una qüestió de comunicació. El senyal polític més important que ha emès aquesta setmana ha estat la seva pròpia necessitat d'explicar que bé dirigeix el país. Eleva el seu dèficit de comunicació a la categoria de problema nacional, en un marc que va dibuixar molt bé la ministra Ana Pastor: de les catorze hores que és al seu despatx, tretze treballa i només una comunica el que fa i per què ho fa. En conseqüència, sembla que Rajoy va ordenar "ocupar tots els espais" i Alfonso Alonso no va arribar al ministeri de Sanitat amb un programa sanitari; va arribar amb la promesa de comunicar millor. Entrem en la fase del govern de la comunicació, que sol ser l'avantsala de la campanya electoral. És a dir, en la fase del govern per al partit, la primera obligació del qual és tornar a guanyar.

I les esquerdes del sistema? No estan en la sensibilitat nacional, respon el poder. I aquest agosarat cronista no li demana ni tan sols que s'avingui a parlar de la reforma de la Constitució, encara que avui sigui un bon dia per fer-ho. Només li demana que analitzi dos detalls: l'enquesta del CIS i una declaració de Josep Ramón Bosch. L'enquesta diu que, en vista de les estadístiques de l'eufòria, un 88% dels ciutadans creu que la situació econòmica està igual o pitjor que fa un any. I el senyor Bosch, que no és cap separatista, sinó el president de Societat Civil Catalana, declara a El País que no va trobar en el discurs de Rajoy a Barcelona res que motivi els catalans. Lliçó política: no només cal ocupar espai i explicar moltes coses; cal tenir un discurs adequat al moment. I aquest discurs no apareix per enlloc. Ni es tanquen esquerdes ni s'il·lusiona el personal. Les esquerdes continuen obertes. I algunes en canal.