Política
madrid
-
7 gener 2018 2.00 h
Felip VI obvia Catalunya i De Cospedal invoca l’exèrcit
El rei aprofita la Pasqua Militar per homenatjar
Joan Carles I després d’apartar-lo de l’agenda oficial
La ministra de Defensa admet que els militars
estaven “preparats” per actuar en el procés
David Portabella - madrid
Després del missatge del 3 d’octubre, en què va
legitimar l’aplicació de l’article 155, i després d’exhibir un to menys
crispat en l’al·locució nadalenca del 24 de desembre, Felip VI va optar
ahir per obviar Catalunya en el discurs de la Pasqua Militar davant la
cúpula dels exèrcits i del govern espanyol i va convertir l’acte en una
reparació del seu pare, Joan Carles I, proscrit per ell mateix en
l’agenda oficial des que el va rellevar, el juny del 2014. Enmig del
silenci monàrquic, però, la ministra de Defensa, María Dolores de
Cospedal, va elevar el to confessant que l’exèrcit estava “preparat” per
actuar a Catalunya. Després de tres anys i mig relegat a
l’ostracisme per part de La Zarzuela, la coincidència del seu 80è
aniversari i la imminència del 40è aniversari que la Constitució
complirà el desembre d’aquest 2018 van fer del rei emèrit Joan Carles I
el protagonista de la Pasqua Militar. Amb una imatge que la Casa del
Rei ha volgut que fos inèdita els últims anys –la de la reina en actiu,
Letícia, i els reis emèrits Joan Carles i Sofia compartint la primera
fila del Saló del Tron del Palau Reial–, Felip VI va agrair al seu pare
“tants anys de servei lleial a Espanya” i va elogiar el seu “exemple
vestint amb honor l’uniforme” de militar. Desagreujat
públicament Joan Carles I, el rei Felip VI va esquivar l’actualitat i
va preferir animar la societat a acostar-se als militars. “La seguretat i
la defensa nacional [de l’Estat] són una tasca de tots que requereix
l’acostament i el coneixement mutus entre la societat civil i els
militars”, va dir. Anticipant-se onze mesos a la commemoració de la
Constitució del 1978, això sí, Felip VI va assegurar que la carta magna
és el “gran pacte de convivència” entre els espanyols i on resideixen
els “drets i les llibertats” de tothom i el progrés econòmic i social. Qui
no es va oblidar de Catalunya en l’al·locució als militars va ser la
ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que va voler proclamar
que “no existeix cap particularisme capaç de trencar la unitat
d’Espanya”. Lluny del protocol, però, encara va ser més explícita en una
entrevista al diari ABC en què va confessar sense embuts que
tenia l’exèrcit “preparat” per actuar a Catalunya i frenar el procés amb
força militar. “Una cosa és estar preparat i una altra, actuar. Estàvem
preparats perquè teníem l’obligació d’estar-hi; si no, no serviríem per
a res”, va revelar De Cospedal. A l’hora d’elogiar l’exèrcit
espanyol, la ministra de Defensa va arribar a l’extrem de lloar el
silenci dels militars davant la situació política catalana, una
obligació que els és imposada per la Constitució, però que ella va
agrair com si premiés un esforç de contenció opcional. “Que no hi hagi
hagut cap comentari, ni cap estirabot ni cap actuació malinterpretada és
digne d’elogi. No crec que sigui tan fàcil aconseguir-ho en cap país
del nostre entorn”, va dir De Cospedal. Segons ella, que la tensió a
Catalunya hagi anat acompanyada d’un silenci dels militars obliga a
felicitar l’exèrcit per la seva “altíssima qualitat democràtica i
respecte a l’ordre civil”. D’altra banda, la ministra de Defensa
va aprofitar la Pasqua Militar com a altaveu per a la seva croada
personal contra “la desinformació” –des de l’estranger– que pretén
“manipular l’opinió pública” amb la difusió de notícies falses. Després
de referir-se a internet com un nou “camp de batalla”, De Cospedal va
fer una crida a combatre la “nova forma d’enfrontament”.
La defensa nacional [de l’Estat] és una tasca de tots que requereix un acostament entre la societat i els militars Felip VI rei d’espanya
Una cosa és estar preparat i una altra, actuar. Estàvem preparats, teníem l’obligació d’estar-hi María Dolores de Cospedal ministra de defensa
Ha estat un any [2017] marcat per la violència en les seves diferents manifestacions Fernando Aznar màxima autoritat militar a catalunya
L’autoritat militar a Catalunya reivindica la legalitat
Si al Palau Reial de Madrid el rei Felip VI
preferia esquivar la política catalana, a la capitania general de
Barcelona el procés va centrar el discurs de l’inspector general de
l’exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, màxima autoritat militar a
Catalunya. Aznar va exigir “respecte a la legalitat” durant el 2018. L’al·locució
de la màxima autoritat militar a Catalunya va tenir un punt
controvertit. Mentre que ni el rei Felip VI ni el govern de Mariano
Rajoy han demanat perdó pels ferits de l’1 d’octubre ni han tingut una
paraula d’escalf per a ells, l’inspector general de l’exèrcit va fer un
balanç del 2017 com “un any marcat per la violència en les seves
diferents manifestacions”, al·ludint als actes que el Suprem insisteix a
qualificar de violents per sustentar el delicte de rebel·lió en la gran
causa contra el procés. “Per als catalans i per a la resta d’espanyols,
la nostra confiança que es respecti la legalitat i el nostre desig que
es recuperin la concòrdia i la cohesió social”, va declarar. Aznar va
voler dedicar un recordatori per a les víctimes dels atemptats
gihadistes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils.
|
|
