Tot i que l'expresident Artur Mas i les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega van fer esperar prop de mitja hora els tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ahir la primera sessió de les cinc previstes del judici va acabar ben d'hora, a un quart d'una.
Els encausats es van acollir al seu dret a no respondre les preguntes del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, acompanyat del tinent fiscal Francisco Bañeres, ni dels advocats de l'acusació popular, representats per dos sindicats de policies espanyolistes i Manos Limpias, en considerar que la seva acusació “és política” i no pas jurídica”, tal com ja van fer en la fase d'instrucció.
Curiosament, la sala noble del TSJC, on se celebra la vista, mostrava aquesta divisió ideològica entre la quarantena de seients dividits en dues parts. Darrere de la banqueta dels acusats, a l'esquerra mirant el tribunal, hi havia els familiars dels polítics. Primer de tot, la dona i la mare de Mas, i darrere, familiars d'Ortega i Rigau. Al costat dret, el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada, la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, i rere seu dos fiscals anticorrupció de Barcelona, que compartien fila (no paraula) am Cayetana Álvarez de Toledo, exdiputada del PP per Madrid, amb càrrec a les FAES, convidada per les acusacions populars. Al seu costat, un periodista, que es va avançar dels seients reservats darrere de la sala per als mitjans, a banda de les tres sales habilitades.
Malgrat no voler respondre les preguntes de l'incisiu fiscal Sánchez Ulled, els processats no van eludir aclarir els fets pels quals se'ls acusa dels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), en no haver obeït la seva providència de suspendre el procés participatiu del 9-N i per prevaricació. L'advocat Xavier Melero va deixar que Mas s'expliqués amb detall, fet que va provocar dues reprovacions del president del tribunal, Jesús María Barrientos, perquè contestés les preguntes. “Sóc el responsable polític de tot el 9-N”, va afirmar, segur, l'expresident de la Generalitat, que s'enfronta a deu anys d'inhabilitació a càrrec públic, i les exconselleres, a nou. Rafael Entrena, lletrat d'Ortega, va fer-li l'interrogatori més valent, preguntant tot el que haurien preguntat les acusacions, i l'advocat Jordi Pina també va demanar concrecions a Irene Rigau... Tots tres van usar arguments jurídics per defensar la seva actuació totalment política.
“No vam rebre cap requeriment personal ni jo ni cap membre del meu govern.” Així va respondre l'expresident de la Generalitat, el qual va detallar que la suspensió del procés participatiu del 9-N per part del TC es va rebre al correu electrònic de Presidència el mateix 4 de novembre, però ni els alertava de res, ni dels delictes que podrien cometre si no obeïen. Aquest requeriment previ i detallat sobre les conseqüències legals és per alguns juristes necessari i essencial perquè un càrrec públic cometi una desobediència a una resolució judicial.
En aquest cas, Irene Rigau va ser ben clara, quan va explicar que com a actual diputada de JxS va rebre un requeriment que li va entregar un secretari del TSJC, en què li indicava que l'aprovació del 9-N del 2015 desobeïa una suspensió del TC. “Li vaig preguntar al secretari si aquest paper era el que em faltava en el primer 9-N, i vaig tenir com a resposta un gest amable”, explicava ahir l'exconsellera d'Ensenyament.
L'exvicepresidenta Ortega també va assegurar: “Ni el 4, ni el 7, ni el 25 de novembre, darrer dia de les votacions del 9-N, no vaig rebre cap requeriment del Constitucional.”
Abans, l'expresident Mas va recordar que el mateix dia de la votació, el 9-N, la fiscalia no va demanar cap mesura cautelar, tot i que era coneixedora de les denúncies que s'estaven posant en alguns jutjats de guàrdia catalans contra la votació. “Aquell dia hi havia de guàrdia un dels fiscals que avui està al judici”, va manifestar Mas, tot referint-se a Sánchez Ulled, que fins al migdia no va rebre cap ordre del seus superiors jeràrquics a Madrid, i per evitar incidents no va fer requisar les urnes de cartró ni tancar escoles, tal com es planteja ara el govern del PP amb el referèndum.
Mas va afirmar que ni la consulta suspesa inicialment ni el procés participatiu, del qual va assumir-ne “tota” responsabilitat, “no tenien cap efecte vinculant”, tot i que alhora va defensar que el govern “té competències per saber què opina el poble català sobre el seu futur”. És així com el 14 d'octubre de 2014 va anunciar als mitjans de comunicació que renunciaven a la consulta i encarregava “un nou format” per poder consultar els ciutadans “sobre un mandat parlamentari, no pas per un caprici individual ni una ocurrència”.
En aquest cas, Ortega, com a vicepresidenta, va detallar ahir que va assumir l'encàrrec del president i “sense usar cap cens electoral ni base de dades de manera il·legal”. Va afegir-hi que tampoc va haver de suspendre contractes, tal com va fer amb la consulta, ja que “tot estava fet i encarregat”.
Pel que fa al funcionament de la web Participa.2014, Mas i Ortega van aclarir que des de la suspensió del TC “no es va actualitzar el seu contingut”, però que tampoc el podien treure de la xarxa perquè “moltes entitats l'havien replicat”.
Si els tres polítics processats asseguren que no van dictar ni ordenar cap resolució escrita des del 4 al 9 de novembre del 2014 –el marc temporal a judici–, és gairebé impossible que se'ls acusi del delite de prevaricació, segons les seves defenses.
Els fiscals asseguren que el govern de Mas va “simular” que deixaven el procés en mans dels voluntaris, però que ho continuaven controlant. Mas va ser rotund: “La consulta la podria haver fet l'administració sola, però en canviar el format, el 9-N no hauria estat possible sense la participació generosa de 42.000 voluntaris.” Ortega també va elogiar la seva feina: “El cos de voluntaris va ser l'ànima que va executar el 9-N.” I l'exconsellera Rigau va recordar “la gran tradició del voluntariat català, des de La marató fins a ajudar en la desgràcia del Prestige, a Galícia”.
La vicepresidenta va justificar la seva presència als mitjans la nit del recompte de vots, afirmant que “l'obligació del govern és informar a la ciutadania, tal com fèiem en eleccions municipals o pels incendis a l'Empordà”.
Una de les dades noves que va exposar ahir la defensa és que dels 1.300 punts de votació el 9-N, unes 500 (el 42%) eren escoles. Rigau va emmarcar l'obertura d'escoles públiques per la votació en “l'ús social”, com els actes d'entitats que s'hi acullen.
El públic, al carrer, va riure quan des de la fiscalia es va dir que s'aportava una fotocòpia de les seves investigacions prèvies a la querella del 9-N perquè no les trobava en la documentació oficial. Avui continua el judici amb la declaració de 15 testimonis.
