DUES MIRADES 
Pedro Sánchez ha fet un pas endavant. Un pas que ja es percebia en la dinàmica del ple d'investidura i que aquest cap de setmana s'ha confirmat de manera explícita. Ja no hi ha un partit que es diu PSOE i que té 90 escons sinó un partit que es diu PSC (Partit Socialista dels Ciutadans) i que en té 130. És a dir, la força minoritària més important de les Corts. Ho corrobora tant la manifestació clara dels signants de l'acord al Círculo de Bellas Artes com les paraules del mateix Sánchez: «Nosaltres tenim 130 escons». El fet que en les futures negociacions hi intervinguin tant els representants dels uns com dels altres evidencia que el punt de confluència de PSOE i de Ciutadans no es limita a una votació sinó que incorpora al panorama un nou actor polític, fruit d'aquesta estranya simbiosi, de la fascinació envers Rivera i del progressiu «menyspreu» (ho diu Sánchez) envers Podem. El líder socialista ha jugat aquests dies amb dues cartes marcades. L'acusació (certament demagògica, de tafur) que el no de Pablo Iglesias és un sí a la continuïtat de Rajoy, i l'assumpció de la idea de primera força. «El candidat que ho vulgui intentar», ha dit, «haurà de comptar amb més de 130 suports», tot oblidant que ell ho va provar a partir dels inicials 90 que tenia, una xifra inferior a la del PP. ¿Què vol Sánchez? ¿Quin recorregut tindrà aquest nou PSC? ¿Facilitarà un acord amb el PP, ara segona força de l'Estat |
|
|