La votació de la moció que reitera els objectius de la declaració de ruptura del 9-N, prevista per avui, ha provocat una nova tempesta parlamentària que s'allargarà fins a l'últim minut. Les friccions entre JxSí i la CUP d'una banda, i entre la majoria independentista i l'oposició, de l'altra, van culminar ahir en un final de jornada a l'alçada de la complexitat de l'articulació política del procés: la majoria que JxSí té a la mesa (la CUP hi té veu però no vot) va acordar continuar amb la tramitació del text pactat, el que els dos grups van salvar dimarts excloent-hi la referència inicial a desatendre la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava la resolució de ruptura del 9-N, i convenint que expressarien les seves discrepàncies votant diferent dos punts. L'oposició va deixar clar que esgotarà aquest matí tots els mecanismes reglamentaris per intentar aturar-ne l'aprovació.
Capricis d'un procés cada dia més enrevessat. Des de la mesa de la cambra, JxSí salvaguardava que pugui tirar endavant una moció de la CUP que, originàriament, va indignar el grup de la confluència independentista perquè torpedinava els seus intents d'escurar els límits de la legalitat espanyola sense, per ara, traspassar-la. JxSí va argumentar que l'esmena transaccional pactada amb l'esquerra anticapitalista sí que s'ajusta a la legalitat. La mesa s'hi va haver de pronunciar perquè havia condicionat la votació del text de la CUP a la necessitat que fos modificat durant la tramitació, com finalment va ser. Els representants de C's i el PSC hi van votar-hi en contra. El de Catalunya Sí Que es Pot es va negar a participar-hi, com havia fet en les ocasions anteriors.
C's, el PSC i el PP persistiran avui en els intents d'impedir l'aprovació de la moció amb què la CUP i JxSí van aconseguir salvar les seves discrepàncies sobre el procés i l'exercici de l'anomenada desobediència. Els tres grups consideren que l'esmena continua vulnerant la sentència amb què el TC va declarar nul·la i inconstitucional la resolució del 9-N. I van insistir-hi durant el desenvolupament d'un ple on la política declarativa cedia pes a les interpretacions entortolligades de la legalitat institucional. En el temps de la judicialització del procés, les batalles es guanyen o es perden en els intersticis del reglament del Parlament. Així que, al matí, abans de començar la sessió de control al govern, C's i el PP van demanar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que sotmetés a votació la retirada d'aquest punt de l'ordre del dia. Els dos grups es van agafar a l'article 81.3 del reglament de la cambra per demanar-ho, mentre que el PSC va recordar a Forcadell que la mesa havia condicionat la tramitació de la iniciativa al fet que se'n modifiqués el contingut i, per tant, havia d'aclarir si considerava suficients els canvis introduïts en l'esmena. Uns minuts després de l'enèsim estira-i-arronsa parlamentari i malgrat el desacord de C'S i el PP, que demanaven que la votació sobre la retirada del punt de l'ordre del dia es produís en aquell moment, Forcadell va garantir que el ple ho votaria aquest matí i que la mesa es reuniria ahir al vespre per formalitzar la decisió de tirar pel dret amb la tramitació.
El vodevil continuava. El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va remetre llavors una petició a Forcadell perquè els lletrats de la cambra fessin un informe jurídic sobre la transacció. Els quatre representants de JxSí a la mesa ho van rebutjar amb l'argument que el redactat final s'ajusta a la legalitat.
De fet, ja existeix un informe jurídic del desembre que analitza les conseqüències del pronunciament del TC sobre la declaració de ruptura del 9-N. Alerta que els efectes de la sentència sí que afecten les resolucions o els actes parlamentaris “de naturalesa anàloga” o de “contingut coincident o molt semblant” a la resolució anul·lada. El PSC considera, precisament, que la transacció és “anàloga” i així li ho va retreure Iceta al president de la Generalitat durant la sessió de control, durant la qual Inés Arrimadas va carregar igualment contra el que considera un “autèntic insult a la democràcia”. Puigdemont va defensar que “no es poden posar fronteres als Parlaments” perquè “han de poder discutir de tot”. Un criteri que també comparteix el grup de Joan Coscubiela, per “esperpèntic” que li sembli tot el que envolta la moció. El govern va insistir, a més, que no comparteix l'exigència de la CUP que els Mossos no exerceixin com a policia judicial, desatenent les ordres de l'Audiencia Nacional, i que és un dels dos punts de la moció amb què discrepen JxSí i els anticapitalistes.
L'embat parlamentari continuarà avui en dos fronts d'actuació. D'una banda, C's i el PSC van avançar que presentaran aquest matí una altra petició de reconsideració de la iniciativa, cosa que obligaria la mesa del parlament i la junta de portaveus a tornar-se a reunir per rebutjar-la. De l'altra, C's i el PP poden insistir que el ple voti la retirada de la iniciativa de l'ordre del dia en aplicació del citat article 81.3 del Parlament (s'ha de votar si ho demanen dos grups) de manera que JxSí i la CUP haurien de fer valer la seva majoria a l'hemicicle. Només llavors s'acabarà la cursa d'obstacles de JxSí i la CUP per la moció de la discòrdia.
