Com hauria anat tota aquesta ofensiva tan descarnada del Govern espanyol contra el català a l'escola si la con­sellera d'Ensenyament no fos Irene Rigau? La pregunta és una ucronia, de manera que no té resposta, però sí que podem analitzar què significa tenir-la i personalment crec que és una gran sort: Irene Rigau em sembla unagran consellera. I m'ho sembla per tres ­virtuts especialment necessàries en la conselleria que governa: auto- ­ritat, projecte i compromís. I per bé que aquestes característiques són ­exigibles en qualsevol lideratge polític, no són tan habituals com serien desit­jables.

Primera virtut: l'autoritat, referida en el sentit de l'auctoritas romana, per bé que Rigau deté també la potestas. És a dir, té el poder de prendre decisions, però alhora ha aconseguit l'autoritat moral d'exercir-lo. Una autoritat que ha usat per plantar-se manta vegada davant d'un Estat que ha decidit aniquilar el català de l'escola, i uso el verb aniquilar en tota la seva duresa. Mai, des del franquisme, cap Govern espanyol no havia iniciat un procés tan deliberat i integral contra un aspecte bàsic del pacte català de la transició: l'ús del català a l'escola. I el fet que intenti imposar per la via de la piconadora de la majoria absoluta, usant i abusant dels tribunals, allò que mai no ha aconseguit a Catalunya a través dels vots ho diu tot, i tot dolent, del poc tarannà democràtic i la manca de respecte del PP envers el nostre país.

Per més temps que passi i història repressiva que acumulem, mai no aconseguiré entendre l'obsessió d'Espanya amb la uniformització lingüística, tot mantenint una mentalitat colonial que l'allunya de la modernitat i la foragita de la tolerància. I que els intel·lectuals espanyols més avançats no hagin dedicat a aquest tema ni una engruna del seu temps també té molt de significatiu, i no precisament bo. Des d'aquesta perspectiva, l'exercici d'autoritat que fa la consellera plantant-se davant l'Estat té una gran vàlua.

I amb l'autoritat, també cal aplaudir el compromís. És cert que Rigau forma part d'un Executiu que ha fet del compromís nacional la seva senya d'identitat -i, cal afegir, la seva font de maldecaps-, de manera que no és ­singular. Però també és cert que tenir una consellera que ha dedicat tota la seva vida política a defensar l'escola en català infon una gran confiança. ­Rigau no és cap nouvinguda en aquesta ­llarga batalla, i per això mateix el seu compromís polític i vital és tan­­­im­portant.

I amb el compromís, el projecte. És una consellera del ram, té una idea clara del model d'escola que cal defensar, i ho fa amb dents i ungles. Després vindran els crítics i posaran peròs ­damunt la taula, i n'hi haurà alguns que seran certs. Però en aquest moment de greu ofensiva contra l'escola catalana, cal mirar amb la lupa gran, i el resultat és una conselleria que es planta, lluita i manté les posicions. Cal aplaudir-ne la fer­mesa.