Acord o desacord?

La CUP és coherent. Si les coses anessin bé o milloressin, això seria tant com consolidar el sistema; per tant, si els seus militants es declaren obertament i desacomplexadament antisistema, no tenen cap interès a ajudar per tal que les coses vagin bé o millorin. Pactar uns pressupostos construïts des de la lògica del sistema no interessa a la CUP; coherentment, hi estan en contra.

El mateix, però a l’inrevés, haurien de comprendre els autors dels pressupostos. Si volen ser coherents amb ells mateixos, no poden acceptar les condicions de la CUP, perquè seria tant com acceptar que ells també es confessen antisistema. Amb un acord, uns o altres deixarien de ser coherents i l’expe­riència ja demostra a bastament que la CUP no està disposada –amb tota legitimitat– a renunciar a la seva coherència. No l’han trencada fins ara; no sembla que ho vulguin fer a partir d’ara.

Primer van dir que només hi hauria investidura si renunciava Artur Mas. I ho van aconseguir. Després van manifestar que sense desobediència no hi ha futur. I així ho practiquen i així ho exigeixen als qui volen compartir amb ells el procés cap a les fites ­sobiranistes. I ara els pressupostos han d’explicitar les seves propostes ideològiques i estratègiques. Qui deixarà ara de ser coherent?

Hi ha socis puntuals i d’altres més estables. La CUP no s’ha presentat com un soci pun­tual; el pacte amb ells s’ha justificat com una aposta per l’estabilitat. Però, segurament, en el moment de pactar es van descuidar de definir, els uns i els altres, què ente­nien per estabilitat. En tot cas, resulta evident que en tenen interpretacions ben diferents. Però el fet és que no se sap què preocupa més: si l’acord o el desacord.

Segurament, deu ser molt difícil començar de nou, però les dificultats de continuar com ara són tan significatives que, com a mínim, valdria la pena una certa reflexió. Una tossuda voluntat d’anar endavant, com sigui, pot fer oblidar que els costos de la tossuderia poden ser molt alts.

Com i amb qui? El què i el perquè? S’està convençut que tots ho responen igual? No ho sembla. Amb aquesta incertesa tan bàsica es fa difícil creure que només amb tossuderia es pot resoldre tot. Cal alguna cosa més. ­Sobretot, no confondre el desig am