Cessions de sobirania La Vanguardia en català | 07/07/2015 - 00:00h  M. Dolores García Directora adjunta El triomf d'Alexis Tsipras en el referèndum de Grècia dóna aire a Podem. És molt probable que els grecs pateixin tant o més que si hagués guanyat el sí, però una caiguda de Syriza hauria estat un cop per a la moral de Pablo Iglesias i els seus. Grècia està situant el debat sobre l'austeritat i els efectes de la crisi en primer pla, i això a Catalunya posa una mica de sordina a l'hegemonia discursiva imperant des de fa tres anys entorn de la independència. Ahir, sense anar més lluny, Convergència va establir un paral·lelisme entre la troica (Comissió Europea, FMI i BCE) i el Govern espanyol, el Tribunal Constitucional i el dèficit fiscal, mentre que els catalans serien els grecs que defensen la sobirania que els pretén arrabassar "la banda criminal", sense recordar que la van cedir quan van acceptar incorporar-se al club. És una comparació arriscada quan al mateix temps es pretén convèncer les autoritats europees que acceptin una Catalunya independent en el marc de la UE, a més de poc creïble si es té en compte que qualsevol semblança entre Convergència i Syriza hauria de ser pura coincidència. Segons un estudi del CIS sobre el votant de Podem, aquest és el partit que atreu més votants descontents amb Europa. No és que es pugui qualificar la formació d'Iglesias d'euroescèptica, però els seus electors són ara mateix els més recelosos amb la UE. Convergència, en canvi, sempre s'havia vanagloriat d'un europeisme sense reserves. El fenomen de Podem està trastocant més la política catalana que no semblava al principi. Convergència està immersa precisament en un procés de cessió de sobirania a l'anomenada societat civil per trobar la preuada "confluència" de l'independentisme, en una operació que Podem ja practica amb moviments socials i altres partits d'esquerra. L'afany per desmarcar-se dels polítics professionals que tant pregona Pablo Iglesias s'escampa a l'àmbit independentista, de manera que CDC i ERC lliuren al seu torn sobirania a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) perquè decideixi com s'han de presentar a les eleccions. Podem ha transformat fins i tot l'axioma pel qual havia arribat el moment que els partits catalans havien d'abandonar l'ambigüitat i pronunciar-se inequívocament a favor o en contra de la independència. Però a Pablo Iglesias no li passa factura l'equilibri entre el dret a decidir i l'obertura d'un "procés constituent" que no és més que una imprecisa proposta de nou encaix de Catalunya a Espanya. Tot i això, per més cessions de sobirania i equilibris que es practiquin ara, després de les urnes tornarà a ser el moment de la política i de les decisions difícils. I si no que els ho diguin a Tsipras i Merkel. L'acord Podem-ICV Les negociacions entre Podem i ICV per formar una llista al Parlament de Catalunya avancen amb rapidesa. L'acord és imminent. El cap de llista i el nom són els punts de més discussió. És possible que el candidat no sigui cap dels que s'han divulgat aquests els últims dies i que havien posat sobre la taula cada una de les parts. Quant al nom, les fórmules van des d'una cosa que recordi el "sí que es pot" a la de Catalunya en Comú. La consulta de l'ANC Tot i que la lectura que s'ha fet de la consulta de l'ANC als seus afiliats és que la direcció de l'entitat treballarà per una sola llista per la independència, el cert és que el mandat és treballar per "una proposta electoral" de la màxima transversalitat. Jordi Sánchez té, per tant, una àmplia capacitat de maniobra que pot anar de la llista conjunta fins a diverses llistes d'encapçalades per diversos candidats de la societat civil, seguits de polítics. Sol·licitada llista del president A Convergència i al Palau de la Generalitat arriben per mail i sms multitud de missatges de persones de la societat civil i expolítics que es mostren disposats a formar part de la llista del president a les eleccions del 27-S. Tots ells solen encapçalar l'oferiment amb expressions d'entrega al país i a la causa de l'independentisme. |
|
|