Artur Mas es queda. No pretén ser una crítica ni tampoc una alabança. És un titular a manera de descripció de com enfoca Convergència el seu futur immediat. Mas seguirà de president i això significa que en la nova etapa que el partit pretén obrir a partir d’aquest cap de setmana manarà qui ho feia fins ara. Per fer-ho ha elegit Neus Munté, segurament la dirigent més respectada dins i fora de CDC, per formar tàndem. En les tertúlies polítiques s’explica que Mas es queda al capdavant, però que la seva intenció no és perpetuar-se en el càrrec i que si ha decidit quedar-se és perquè Carles Puigdemont no vol manar al partit. La versió oficial és que el president pretén fer de president. És cert que de feina no n’hi faltarà si vol complir amb el compromís de portar Catalunya a la independència en... 11 mesos. Per intentar-ho, abans haurà de superar la qüestió de confiança i pactar uns pressupostos amb Esquerra, un soci cada vegada més envalentit, i assegurar-se els vots que li faltaran per aprovar els comptes. A la piràmide de comandament convergent, darrere de Mas i Munté se situaran una dotzena de dirigents, a manera d’apòstols, dels quals un actuarà com a tercer a l’escalafó. Està per veure si la denominació del càrrec serà la de secretari general o se’l batejarà amb un altre nom. Les apostes continuen obertes a l’espera que es resolgui la pugna entre les diferents famílies per resoldre qui serà l’elegit. Jordi Turull segueix en la terna malgrat haver perdut posicions. El planter municipal, des de la Seu d’Urgell fins a Mollerussa passant per Solsona, Igualada o Molins de Rei, i els noms del president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i del baró del Bages, David Bonvehí, estan a les quinieles. L’objectiu d’aquest nou equip és deixar anar llast d’etapes passades i intentar que en l’imaginari col·lectiu la marca CDC (o el nom que s’elegeixi per substituir-la) no s’associï als Pujol, el cas Palau o el 3%. Que a l’hemeroteca no apareguin fotos seves amb Fèlix Millet ni presidint actes al costat del fundador del partit. Una nova generació per intentar la remuntada. En aquesta estratègia, el nom de Munté pot ser un actiu. Encarna el perfil progressista d’una formació que intenta mostrar-se més moderna, però que aquesta mateixa setmana ha votat al Parlament en contra d’una resolució presentada per ERC en què es reclamava no renovar els concerts a les escoles que segreguen els alumnes per qüestió de sexe. Els diputats convergents van tombar la petició amb l’ajuda del PP i Ciutadans. De la mateixa manera que Munté pot ser un revulsiu està per veure si Mas no acaba restant. És un referent per a la militància i fins i tot un màrtir de la seva causa, però potser per mirar al futur es necessita algú amb menys passat. |
|
|
