LA CLAU 
El cap de setmana, el primer després del relatiu parèntesi estiuenc, ha deixat esbossades les línies mestres del debat que ve en l'apassionant campanya electoral catalana. Som, com al Tour, el Giro o la Vuelta, davant una prova de tres setmanes, amb una important etapa pròleg: la Diada d'aquest divendres. I com diuen els clàssics, en la primera setmana no es guanya la carrera, però sí que es pot perdre. Aquestes són unes quantes claus per a aquests primers set dies. Primera. L'enquesta que ahir i avui publica EL PERIÓDICO assenyala que Junts pel Sí no aconsegueix en solitari la majoria absoluta del Parlament que la llista de Mas-Junqueras-Romeva busca per desenvolupar el seu full de ruta. Sí que sumarà, previsiblement, amb el suport de la CUP, l'extrema esquerra de l'arc. Aquesta hipòtesi condiciona l'arrencada de la campanya. Segona. La llei electoral catalana, que els partits han sigut incapaços de modificar en deu legislatures, es converteix ara en un element essencial del debat si, com es pronostica, hi ha majoria d'escons a favor de la independència, però sense el 50% dels vots. El problema és més enrevessat si es confirma un desequilibri del resultat entre la Barcelona metropolitana (menys independentista) i les comarques (amb clara majoria del sí). Atenció a una possible fractura territorial. Tercera. Els dos grans partits espanyols, PP i PSOE, es jugaran l'hegemonia en la batalla del 27-S. Només així s'explica que el president del Govern dediqués el gruix de la seva intervenció de dissabte a Lloret a atacar el PSOE i que Pedro Sánchez repliqués que el problema són Mariano Rajoy i Artur Mas. Quarta. La discussió sobre els efectes econòmics de la independència ha entrat de ple en la campanya. Ho ha fet tard (fins ara ningú la plantejava a l'escocesa) i malament, amb al·lusions innecessàries a episodis del passat. Cinquena. Junts pel Sí té absolutament mobilitzat el seu electorat. La seva estratègia, per tant, serà no despertar el bàndol del no. En conseqüència, veurem com s'insisteix en la independència sense dolor. Paral·lelament, els partits no independentistes hauran d'accentuar que ve el llop. I que aquesta vegada va de debò |
|
|