“Els motius no es basen en mers indicis o especulacions sinó en fets concrets, demostrables i suficients perquè, com a mínim, s'obri una peça separada o un incident processal de recusació.” Així ho reclama l'escrit de recusació que la cambra catalana va presentar ahir al TC contra el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, i el ponent Pedro José González-Trevijano. Els juristes del Parlament consideren que ambdós magistrats ja disposen d'“un judici format i han pres partit previ” per poder dirimir “amb imparcialitat” sobre el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de consultes que va presentar l'Estat. Declaracions, articles d'opinió, estudis i fins i tot la militància en el PP dels dos jutges “comprometen la imparcialitat” del tribunal i genera “desconfiança”, resa el text de 65 pàgines que ha lliurat el TC.
A més a més, els juristes remarquen la importància que aquesta vegada s'entri en el debat del problema plantejat i que s'eviti el que va passar fa un any, quan una recusació similar no va passar ni el primer tràmit, malgrat el vot contrari de dos magistrats. Això va impedir “conèixer la certesa dels fets i aclarir els dubtes sobre la seva parcialitat”.
Pel que fa als fets concrets que justifiquen la recusació de Trevijano, l'escrit destaca la seva relació habitual amb la fundació FAES, vinculada al PP i el to “despectiu i bel·ligerant” respecte a la ideologia nacionalista que fa servir en les declaracions i llibres. Així el magistrat recrimina “la petulant invocació d'una nació catalana” en l'obra El discurs que m'agradaria escoltar i es mostra aferrissadament contrari a l'Estatut i al referèndum, que qualifica d'“estrafolària petició sobiranista”.
Pel que fa a Pérez de los Cobos, la seva afiliació al PP, l'ocultació de la seva militància, les col·laboracions amb la FAES i declaracions com “l'única ideologia capaç de produir malsons és el nacionalisme” i “no hi ha acte a Catalunya que no es valori sense manifestacions d'onanisme” formen l'argumentari d'una recusació que també es va intentar presentar a principi d'any. Però llavors no va arribar a presentar-se perquè el TC es va avançar dictant sentència contra la declaració de sobirania.