La recusació és la segona i es presenta també contra el magistrat Trevijano

Edició impresa Política | 07/10/2014 - 00:00h

C.castro
Barcelona


El Parlament de Catalunya va presentar ahir a la seu del Tribunal Constitucional l'escrit de recusació, aprovat per la Mesa de la Cambra catalana el 2 d'octubre passat, contra el president de l'Alt Tribunal, Francisco Perez de los Cobos Orihuel, i contra un altre component de la mateixa institució, Pedro José González-Trevijano Sánchez, a partir d'"els dubtes raonables sobre la independència i la imparcialitat dels dos magistrats", que "ha de ser examinada per garantir una tutela judicial real i efectiva". Aquesta tutela es planteja amb relació al recurs d'inconstitucionalitat davant el TC "promogut pel president del Govern central contra diversos preceptes de la llei de Consultes Populars no Referendàries", i té per objectiu que els dos magistrats no participin en les deliberacions.

Els escrits de recusació destaquen que els dos magistrats han realitzat "manifestacions públiques de signe contrari al nacionalisme català en general i més concretament al procés que impulsa la realització d'una consulta ciutadana a Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu". Així mateix, es destaca l'"estreta relació" dels dos magistrats "amb la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (coneguda com a FAES)", autodefinida com a "fàbrica o laboratori d'idees" al servei del Partit Popular.

L'escrit de recusació recorda que no és la primera impugnació que es presenta contra el president del Constitucional, ja que les seves "declaracions públiques no s'haurien limitat al pla de l'opinió, sinó que s'haurien referit també, segons les informacions aparegudes, a la valoració de la qüestió que es dilucidava" en un procediment anterior, "molt semblant a la que es dilucida en el present procediment d'inconstitucionalitat".

De fet, el Parlament de Catalunya ja va activar les seves alertes "després que hagués transcendit que Pérez de los Cobos era militant del Partit Popular, que havia publicat un llibre d'aforismes que en contenia alguns dedicats a Catalunya i al nacionalisme català en un clar to despectiu". Al seu torn, González-Trevijano ha tingut estretes relacions amb la FAES i ha fet de manera reiterada manifestacions contra el nacionalisme català i sobre l'evolució de l'autonomia de Catalunya i el seu futur polític.

A partir d'aquí, l'escrit de recusació de la Cambra catalana planteja diverses preguntes. Per exemple, "pot el Parlament de Catalunya, com a part del procés, confiar en la imparcialitat de magistrats que han manifestat obertament bel·ligerància, aversió i menyspreu envers el nacionalisme català, la identitat catalana, els seus polítics o les seves institucions?". "Pot confiar el Parlament de Catalunya en la imparcialitat de magistrats que s'han pronunciat reiteradament en termes rotunds i apodíctics sobre la inconstitucionalitat del procés polític sobre el "dret a decidir"?

Així mateix, una altra pregunta insisteix en la vinculació dels dos magistrats amb la FAES i el PP, un "partit que manté una oposició frontal contra les idees i el procés polític que és subjacent en el present procediment".

I per emfatitzar la falta de confiança en la imparcialitat dels dos magistrats, l'escrit recorda que "no han estat transparents sobre la seva relació de militància -una vegada ocupat el càrrec i posteriorment- amb un partit polític que mostra una oposició radical al procés sobre el dret a decidir, i que ha expressat la seva voluntat d'impedir-lo per tots els mitjans".