Els qui manen a l'Estat

El president Mas va dir que votarem i estic convençut que serà així. Va dir que convocaria la consulta i ho va fer i de moment actua conforme a l'astúcia i la intel·ligència que ell mateix es va reclamar en aquest enfrontament en tota regla amb l'Estat espanyol. Sempre he defensat que els pobles tenim dret a decidir i, perdonin, però no m'espanta que surti la senyora De Cospedal dient el que realment els ve de gust: que el que en diuen Espanya, el que n'hem vingut dient Estat espanyol, és en realitat una sola nació i que no han de tenir cap vergonya de reivindicar-ho. Però si no en tenen, perquè per damunt de certeses, historiadors i tutti quanti, s'ho creuen, això que Espanya és una i que ja existia fa 3.000 anys. I a mi què volen que els digui, que si s'ho volen creure, s'ho creguin, però que no m'obliguin a mi a combregar amb rodes de molí. Les estructures de poder de l'Estat espanyol són plenes dels fills i dels néts dels que van ostentar els mateixos càrrecs durant el franquisme. Em va fer riure recordar que al pare de l'advocada de l'estat que va presentar el recurs contra la consulta li deienel ministro eficacia. Ministre d'Obres Públiques amb Franco, fundador de l'Alianza Popular que va votar no a la Constitució Espanyola i una d'aquelles persones que va tenir temptacions de pensar que Franco s'havia tornat mig comunista. I ja em perdonaran.

Per tant, tot això de l'Estat cal agafar-s'ho molt seriosament perquè continua a les mateixes mans de sempre que veuen amenaçada la seva estructura de poder. Són ells els que manen, són ells els que marquen les regles i ja els està bé que manin ara els del Partit Popular i després els del PSOE perquè en el fons acaben defensant el mateix. Prefereixen els primers, és clar, però s'han adaptat als segons sense gaires problemes. Per això ara els principals defensors de la Constitució del 78 són gent que va votar-hi en contra en aquell moment, per roja y separatista. Amb els antecedents familiars i les anècdotes dels amics de qui és president del TC n'hi ha ben bé prou per entendre com va tot plegat. Per tot això cal donar temps al govern i a Mas i Junqueras i a tota la gent que ens ha portat fins aquí. Cada cop que llegeixin que estan discutits a mort i a punt de trencar-ho tot, pensin a qui els interessa dir-ho. Que discuteixen és clar, i que l'estratègia és divergent tothom ho sap, però mentre estiguin d'acord en allò essencial jo continuaré creient que votarem. Un dia o altre.