Una doble pugna

La Vanguardia en català | 07/10/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


Un referèndum sobre la independència de Catalunya -que és d'això, que parlem- no ho és si els qui rebutgen la secessió no voten perquè consideren que la convocatòria no reuneix els requisits per ser tinguda en compte. I un referèndum amb aquestes característiques, imprescindibles per tenir el reconeixement internacional, no és viable sense un acord amb el Govern central. Mas ho sap. I per això el 9-N no se celebrarà un referèndum sobre la independència de Catalunya com el d'Escòcia. Una altra cosa és el tipus de mobilització que es plantegi aquell dia com a substitutiu, i que podria suposar col·locar les urnes, tot i que sense les garanties jurídiques previstes. Seria la manera que tindria Mas de demostrar -sobretot a ERC- que compleix els seus compromisos fins al final. Aquests dies assistirem a un combat pel pedigrí independentista entre Convergència i Esquerra. Mas vol evitar tant sí com no donar la imatge que s'arronsa, per fer servir una expressió que ell mateix ha sentit sovint darrerament.

Sortir victoriós d'aquesta batalla és essencial per afrontar els propers mesos, tant si hi ha eleccions anticipades com si no. Si Mas perd la batalla del segell independentista i el crèdit adquirit amb el compliment de la seva paraula, ERC no tindrà cap necessitat d'accedir a una llista electoral conjunta amb CDC, i unes eleccions anticipades separadament serien letals per als convergents. Perdre aquesta pugna també erosionaria la figura del president si decidís continuar governant. D'aquí al novembre el focus és en el duel entre Mas i Junqueras.

Rajoy se'l mira des de la barrera, en espera dels passos del president català. Tots dos han comès errors de càlcul polític. Mas es va tancar tota sortida quan va situar la consulta al 2014 i no al final de la legislatura, mentre que Rajoy ha esperat tant sense moure un dit amb l'esperança que baixés l'excitació que ara està massa a prop del seu cicle electoral per cedir.

Rajoy només preveu possibles moviments després del 9-N, sempre que no es produeixin incidents fora de la legalitat que compliquin més les relacions. Però el cap de l'Executiu central té poca fe en una possible negociació, perquè no està disposat a oferir res que interfereixi en l'objectiu de guanyar les eleccions generals de finals del 2015. Rajoy tem que tot increment de l'autogovern que pugui arribar a plantejar dins d'aquests marges serà insuficient per a Mas. Al Govern del PP es considera la possibilitat de posar sobre la taula algun reconeixement de la singularitat catalana, dins del model autonòmic, que hauria de tenir l'acord previ del PSOE. Rajoy busca el risc zero.

Aquestes pròximes setmanes serà difícil destriar els escarafalls de la realitat. Entrem en una espiral de gesticulació, amenaces i febres. S'han tancat tantes portes pel camí que els protagonistes d'aquest moment tan difícil ja no tenen les mans lliures per actuar com voldrien.

El retret de Rajoy a Mas

Si hi ha una cosa que Mariano Rajoy retreu a Artur Mas és que es posés de ple a reclamar la consulta quan el Govern del PP era assetjat des de Brussel·les i Berlín per les reformes econòmiques, amb amenaça de rescat inclosa. Rajoy considera que Mas va anar fent passos en aquells moments sense tenir en compte que ell estava centrat a evitar la fallida econòmica.

Sense contactes

Des de desembre de l'any passat no hi ha contactes entre els governs central

i català. Llavors es va produir l'acord dels partits catalans favorables a la consulta sobre la pregunta i Rajoy, que se'n va assabentar pels mitjans de comunicació, ho va considerar un acte de deslleialtat envers el tímid diàleg emprès. La distància entre els dos governs avui és sideral, salvant excepcions de consellers i ministres que aborden aspectes específics dels seus departaments. Tampoc no hi ha cap contacte entre dirigents de CDC i el PP.

La decisió del Constitucional

Al PP esperen que el Tribunal Constitucional decideixi relativament ràpid, cap a finals de desembre o al gener, sobre si aixeca o no la suspensió de la convocatòria de la consulta del 9-N. I no descarten que el tribunal inclogui alguna referència a la conveniència o possibilitat d'abordar canvis legislatius.