Sis d'Octubre

Les diferències amb el 1934 són de tal gruix que la sola comparació ja denota mala fe

La Vanguardia en català | 07/10/2014 - 00:00h


Pilar Rahola 


Avui fa vuitanta anys, després d'un 6 d'octubre tan intens com efímer, tot havia acabat i el país es preparava per viure l'enèsima etapa repressiva, en la qual s'empresonarien milers de catalans, entre d'altres la Generalitat, la majoria del Parlament, alcaldes i regidors de tot Catalunya i centenars de líders civils, des de directors de diaris fins a presidents d'entitats culturals. No cabien a les presons, i per això van haver de tancar els presoners als famosos vaixells ancorats al port de Barcelona i de Tarragona. Enrere quedava un segle XIX amb absolutistes, revoltes, repressions, i bombardejos, i un segle XX que havia començat amb la il·lusió de la Mancomunitat, ben aviat guillotinada per la dictadura de Primo de Rivera. En el context d'aquell Sis d'Octubre del 1934, la repressió militar com a mètode per resoldre els conflictes polítics formava part del guió, fins al punt que poc temps després hi hauria una guerra sagnant i una dictadura que va durar quaranta anys.

Vuitanta anys després i sorprenentment, els que aixequen la bandera d'aquell Sis d'Octubre no són els que defensen la consulta catalana -tal vegada convençuts que parlem d'un temps, un procés i una narrativa històrica molt diversos-, sinó els seus contraris, que no tenen cap mania a atiar la por de la repressió violenta com a fre de les reivindicacions ciutadanes. Algunes de les declaracions de conspicus membres de la política i el periodisme, amb la senyora Aguirre i Pedro J. al pòdium, han estat d'una impudícia manifesta. Piulava en Pedro J.: "Bon dia. Avui fa 80 anys del que va començar al balcó i va acabar a la claveguera. Mas i Junqueras seguiran les passes de Companys i Dencàs?".

La resposta hauria de ser en format repregunta: "Proposarà vostè que el PP segueixi les passes de la CEDA i Lerroux, empresonant tothom, o les de Franco, afusellant Companys?". Però la veritat és que fa molta angúnia haver de baixar tan avall per mantenir un simulacre de debat.

Amb tot, les diferències del Sis d'Octubre amb la consulta actual són tant grans que la sola comparació ja denota una considerable mala fe. Però com que ens hi han situat, només cal recordar dos aspectes fonamentals: primer, que la consulta del 9-N neix de la voluntat popular i no de l'aventura política. En tot cas, la política segueix la ciutadania. Segon, és impensable que Espanya resolgui per la via del manu militari un conflicte polític en ple segle XXI. És probable que alguns enyorin aquells temps en què la repressió violenta silenciava les raons i els drets, però aquest fet és incompatible amb el fet de formar part de la Unió Europea.

No crec, doncs, que hi hagi cap altre comparació possible amb el Sis d'Octubre que aquella que emana de la mala fe, la manca de sensibilitat democràtica i la manca d'escrúpols. Entre altres coses perquè, pel camí del menyspreu, s'en riuen d'un president afusellat.