La coerció de l'Estat no espanta

El Tribunal Suprem espanyol va culminar ahir els preparatius de l'Estat per boicotejar la consulta a Catalunya refusant, de manera tan contundent com totes les altres institucions de l'Estat, l'última petició legal de la Generalitat per aixecar la suspensió de la votació. Un cop més la decisió no sorprèn ningú perquè era previsible. Una altra vegada, el govern català acumula una raó més en el sarró de la legitimitat. S'ha intentat per totes les vies legals. S'ha demostrat que en l'aplicació de les lleis, quan es tracta de les llibertats catalanes, la justícia no és gaire més que el braç executor d'unes decisions preses en despatxos polítics. No es pot interpretar res més de tanta celeritat i tantes unanimitats concatenades en les últimes setmanes.

Ni les decisions judicials ni les amenaces dels poders públics espanyols tenen gaire efecte en l'ànim de la població, que continua mobilitzada per votar demà passat i que ho farà amb entusiasme i sense témer unes represàlies que tothom sap que no hi seran perquè l'Estat no gosarà travessar una línia vermella que l'identificarà com a opressor a ulls de tot el món. Aquí radica l'autèntica gravetat de la situació a Catalunya. Si l'única eina que té un estat quan ha perdut la raó és la coerció i ni tan sols aquesta ja funciona contra una població curada d'espants i absolutament determinada a no fer un pas enrere, la batalla contra la ciutadania la té perduda. Pot continuar amenaçant governants i escanyant econòmicament, però sempre tenint clar que amb aquestes armes només està malgastant els últims cartutxos d'una retirada indigna. Catalunya votarà el 9-N i ho tornarà a fer quan convingui per demostrar que n'està tipa, d'aquest Estat.