Tothom té la sensació que estem en un any electoral, i això també és un problema
El portaveu d'En Comú Podem al Congrés i arquitecte en cap del futur nou partit d'esquerres a Catalunya, Xavier Domènech, va provocar un incendi fa uns dies reclamant eleccions immediates en lloc del referèndum. L'endemà va matisar que el referèndum continuava sent l'aposta vigent dels comuns. David Cid, coordinador d'ICV des del març passat, fent duet amb Marta Ribas, comenta aquestes i altres qüestions sobre el nou partit, que preveuen que estigui enllestit a l'abril. Cid va ser un dels encarregats de trenar la confluència electoral que va dur Colau a l'Ajuntament de Barcelona.
Després que Domènech demanés noves eleccions, els representants de l'espai dels comuns tornaran a seure en una reunió del Pacte Nacional pel Referèndum?
Ara cal veure quina línia de treball defensa el Pacte Nacional pel Referèndum. Cal que comencem a treballar. El que va expressar el president Puigdemont lliga amb la resolució de CSQP i amb el que vam aprovar com a ICV en el nostre debat assembleari. La proposta del president beu molt de la proposta d'ICV en l'assemblea, en què vam proposar tornar al referèndum del 80%, que convoqui tota la ciutadania.
Després ho va matisar, però primer Domènech va afirmar que, tenint en compte que el referèndum pactat és complicat i que l'unilateral el rebutgeu, calen eleccions.
Són processos que són paral·lels. Nosaltres hem engegat un procés, que és Un País en Comú [per fer el nou partit], que volem que serveixi per definir la nostra proposta de país. Un dels trets fonamentals dels debats serà quin referèndum volem. Creiem, i això ho compartim amb el Xavi, que les eleccions no substitueixen el referèndum ni el referèndum substitueix les eleccions. Són dues coses diferents. Jo no estic d'acord amb la majoria governamental que hi ha ara. Els pressupostos no s'estan enfocant de manera raonable. Hi ha molt marge per fer polítiques socials. Per tant, aspirem que hi hagi unes noves eleccions que determinin una nova majoria. En paral·lel, continuem defensant el referèndum. Amb aquest tema, no tenim posicions diferenciades.
Segons l'escenari amb què treballen, quan hi haurà eleccions?
Qui té potestat per convocar les eleccions és el president de la Generalitat. Tothom té la sensació que aquest any hi haurà eleccions. Quan? En principi, més cap a la tardor. Però hi ha hagut rumors de gent –de la majoria governamental– que les plantejava per a l'abril. Per tant, tothom té la sensació que estem en un any electoral, i això també és un problema. No és bo per al país ni per a l'objectiu d'aconseguir el referèndum que estiguem en una confrontació constant dins l'espai del catalanisme o del sobiranisme. Tenim un adversari molt potent, que és l'Estat, i especialment el PP, i en canvi nosaltres, el sobiranisme, estem en un procés de competició electoral constant. Això no ens ajuda a assolir l'objectiu comú que tenim: que Catalunya pugui decidir lliurement quina relació vol tenir amb l'Estat.
Cal evitar, doncs, el debat sobre sí o no a la independència?
No, ni de bon tros. Cadascú ha de plantejar els seus horitzons de país. Moltes declaracions i contradeclaracions van més a buscar la confrontació entre partits que en teoria compartim la voluntat de fer un referèndum que no pas respecte a l'Estat o el PP. És un error, ens fa menys forts. La línia hauria de ser més la del Pacte Nacional pel Referèndum. Les lògiques de càlcul electoral no ajuden a avançar en un objectiu fonamental. El referèndum és clau, perquè suposa el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític.
Aquest acord, per a què pot servir? La consulta ha de preguntar sobre la independència?
El referèndum hauria d'incloure la pregunta de quina relació vol Catalunya amb l'Estat. Però no vull entrar a definir quina és la pregunta. Segurament aquesta seria una de les tasques del mateix Pacte Nacional pel Referèndum. També parlar del llindar mínim de participació que hi hauria d'haver, de les garanties democràtiques que ens exigim. Hauríem de tenir un debat de país com el que va tenir al seu dia el Canadà per fixar el terreny de joc del referèndum. També hem de buscar suports al referèndum, en l'àmbit de tot l'Estat, no només en l'espai polític, sinó en l'espai social. A l'Estat hi ha suport al referèndum, ara no amb una majoria política, però sí que hi pot haver una majoria social, amb gent del món acadèmic i sindical que hi pot donar suport. I, a escala internacional, ens queden deures per fer. Nosaltres els hem fet, amb un suport clar de l'esquerra verda europea al dret a decidir de Catalunya. Més enllà del que nosaltres hem aportat, el govern català no està aconseguint suports internacionals.
Vol dir que cal tornar a fer la feina que se suposa que ja s'hauria d'haver fet quan s'estava preparant el 9-N?
El 9-N va ser una gran expressió de mobilització ciutadana de la voluntat de Catalunya de decidir, però allò que expressàvem no ho podíem materialitzar l'endemà. També és veritat que la majoria governamental va presentar un full de ruta que culminava amb les eleccions del 27-S, en què no van arribar al 50% més un dels vots, i van decidir que el referèndum era una pantalla passada. Jo crec que hem perdut temps, en la concreció de com hauria de ser aquest referèndum. Nosaltres som on sempre hem estat.
Sobre el nou partit: tothom dona per fet que Domènech en serà el líder, no?
El Xavi ha estat dues vegades el candidat de l'espai a Catalunya i ha guanyat dues vegades les eleccions. És un actiu clau. Una cosa que estem fent bé és que construïm un procés en què primer posem les idees i fem els debats, i després ja parlarem de les persones. Volem fer un procés que transcendeixi el que som ara. Volem arribar a molta gent que o no s'ha sentit interpel·lada fins ara per la política o que fa temps havia estat en altres espais polítics i que ara reconnecta amb la necessitat d'una esquerra no subordinada a la política del que ha estat tradicionalment CDC, una esquerra que té voluntat de guanyar eleccions i de construir un model de país diferent.
Que ara ja se'n digui l'espai dels comuns no pressuposa un protagonisme molt gran d'aquesta formació i d'Ada Colau dins del nou partit?
Quan es parla dels comuns, nosaltres també ens hi sentim identificats. La gent d'ICV també se sent part d'aquest moviment que estem construint. Però nosaltres volem superar la lògica de quotes i de coalicions. Volem construir un espai en què els nostres valors i les nostres idees hi siguin. I crec que hi són.
Hi ha l'estratègia per part dels comuns d'evitar que la independència sigui el debat central?
S'ha de parlar de tot. Algú que digui que no hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l'Estat i que el debat sobre el dret a decidir no té cap sentit és que no sap on està. Ara, també crec que Catalunya té reptes i problemes que a vegades sembla que no existeixin. Per nosaltres, un element clau és la desigualtat. I, d'altra banda, no es pot supeditar tot a un objectiu concret, al tema nacional. De la mateixa manera que no direm que, com que la nostra prioritat és la desigualtat, no es pot parlar del dret a decidir. Ara, aquests dies també em sorprèn que, davant la vaga que plantegen els sindicats perquè creuen que la Generalitat no prioritza de manera raonable la inversió en educació, alguns sectors de l'independentisme diguin: “Compte amb això, que això posa en risc el procés.” Aquests dies ja s'està construint un model de país. L'aposta per Barcelona World és un model de país, amb una fiscalitat concreta, amb un model de turisme determinat. El debat de país no és només el sí o el no a la independència.
Tem que en els debats que tindran fins a l'abril per definir el nou partit s'escolin les circumstàncies de cada confluència, com ara el pacte amb el PSC a Barcelona?
Crec que no. Barcelona és Cap i Casal i té una influència molt clara. Però ara no anem a definir una proposta per a cada lloc, sinó que anem a definir una proposta per a Catalunya. Jo vull ser molt prudent sobre quin és el punt d'arribada d'aquest nou espai, perquè farem debats de baix a dalt. En tot cas, no condicionarà el debat, sinó que hi aportarà més elements. Crec que Barcelona està demostrant moltes de les coses que nosaltres volem fer. Barcelona està demostrant que és possible fer una determinada política en el terreny de les polítiques socials. Barcelona està intentant impulsar polítiques de renda
. Hi ha una prova pilot per intentar posar en marxa una espècie de renda garantida de ciutadania. I la feina que s'està fent en l'àmbit dels desnonaments és ingent. Barcelona pot servir de far per demostrar que nosaltres no només som paraules, sinó que també demostrem el que diem amb accions concretes.
