Un directora d'un IES de Badalona desmenteix que fos pressionada
La segona sessió del judici del 9-N al TSJC va ser força tècnica i es va allargar nou hores amb pausa per dinar. El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va exprimir els testimonis de l'àmbit d'Ensenyament i del logístic per tal de demostrar la seva tesi que el govern d'Artur Mas “va tenir un control” del procés participatiu “des del principi” i un cop el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre aquesta nova convocatòria. Per la seva part, les defenses de l'expresident de la Generalitat, la vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau només van demanar aclariments sobre si les ordres de la Generalitat van ser donades abans o després del 4 de novembre del 2014, inici de la prohibició del TC i també de “l'objecte d'enjudiciament”, com va recordar el president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, al fiscal. La declaració dels testimonis va ser dividida sobre el paper de la Generalitat.
A la sessió de la tarda, Bernat Rigau, responsable de contractes de T-Systems, empresa a la qual se li van encarregar els programes informàtics per a la consulta, va explicar que en escoltar el 4-N la suspensió del TC, amb els seus superiors van acordar de demanar a l'empresa pública Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) si la seva tasca estava afectada per la suspensió del tribunal. “Em va tranquil·litzar molt quan vam rebre la carta que ens deia que els serveis jurídics de la Generalitat deien que el nostre encàrrec no estava afectat”, va afirmar Rigau.
L'encarregat de T-Systems també va assegurar que el programa bàsic informàtic es va entregar abans de la suspensió, però que van instal·lar el darrer programa de recompte de resultats als aparells, “entre el 6 i el 7 de novembre”. I va admetre que van executar un servei de guàrdia el 9-N, tot i que entre els treballadors també hi havia voluntaris.
Aquesta declaració, que compromet la Generalitat, va ser matisada per Joan Cañada, exassessor de la vicepresidenta Ortega. Cañada va explicar que va ser contractat a finals de setembre del 2014, poc dies després que el Constitucional suspengués la consulta, i el president Mas encarregués a la vicepresidenta l'organització del procés participatiu del 9-N. Va assegurar que el format va canviar: “No es podia usar el cens electoral, ni funcionaris, i tot havia de ser realitzat per voluntaris.”
És així com van pensar en el web participa2014.cat, i li van encarregar a CTTI i aquest li va fer materialitzar a T-Systems. “Tots els encàrrecs estaven entregats i resolts el 28 d'octubre”, va assegurar l'assessor d'Ortega. El càrrec de confiança també va admetre que el va preocupar la suspensió del procés per part del TC, tot i que va afegir: “La vicepresidenta no va tenir cap coneixement personal de l'ordre del TC i, a més, tota la nostra tasca ja estava feta des de finals d'octubre.”
Cañada també va assenyalar que no podien despenjar o esborrar la web de participació d'internet perquè “estava replicada” per distintes entitats. No obstant això, el llavors director del CTTl, Jordi Escalé, va mig contradir Cañada quan, davant la insistència del fiscal, va declarar: “Es va paralitzar el web de participació en no entrar-hi nou contingut, però no vam rebre cap ordre d'eliminar-lo, cosa que es podria haver fet en unes hores.” Des de les defenses s'insisteix que la suspensió del TC era genèrica i no concretava pas eliminar la plana web.
Pel que fa a la petició d'aclariment de T-Systems sobre la suspensió del TC, Escalé, amb la seva resposta, va exculpar Ortega. Va detallar que va consultar-ho al seu superior, en aquest cas el llavors conseller d'Empresa, Felip Puig, i aquest li va traslladar al responsable de Presidència, Francesc Homs, que va signar la carta en què indica que els serveis jurídics donen llum verd a les empreses per continuar els preparatius del 9-N. Homs ha estat processat per aquesta carta al Tribunal Suprem, per la seva condició d'aforat en ser diputat al Congrés. Avui a les onze del matí l'exconseller de Presidència i portaveu de PDeCAT ha de declarar com a testimoni en la causa contra Mas, Ortega i Rigau. El TSJC va admetre la seva declaració i va oferir-li que ho faci amb la seva advocada, Eva Labarta, per tal d'evitar les preguntes que el poden perjudicar en el proper judici al Suprem
En el judici d'ahir, l'exdirector del CTT també va reconèixer que van repartir part dels 7.000 ordinadors pel 9-N, comprats per Ensenyament, els dies 7 i 8 de novembre, amb la suspensió del TC en vigor. Escalé però, va assegurar que abans del 4 de novembre ja havien instal·lat el programa elaborat per T-Systems, per poder efectuar la votació. El fiscal va requerir-li, que com era possible que T-Systems hagués facilitat el sistema perquè s'instal·lés en els ordinadors abans del 4 de novembre, tenint en compte que aquesta empresa no va certificar el lliurament del programa fins al dia 6 de novembre. El testimoni, que ara treballa a l'empresa privada, li va respondre que amb anterioritat ja els havien facilitat un programa base, tot i admetre que “faltava entrar-hi l'últim sobre càlculs dels resultats”.
A la sessió del matí, la disparitat d'opinions van ser en l'àmbit d'Ensenyament. Dos inspectors dels serveis territorials de Barcelona Comarques, Josep Rafel Alsina i Jesús Rul, van assegurar al tribunal que ells consideraven que “tal com fixava la llei” el departament havia de donar “ordres escrites i clares” als directors sobre la cessió dels instituts als voluntaris per celebrar el procés participatiu, tal com el 14 d'octubre havia anunciat el president Mas pels mitjans de comunicació i com se'ls va explicar als directors en una reunió verbal el dia 16. “Nosaltres havíem de vetllar per la legalitat als centres”, va dir Alsina, que, preguntat per l'advocat de Rigau, Jordi Pina, va admetre que va enviar els correus electrònics sobre aquesta iniciativa de la Generalitat a un càrrec de la Inspecció de l'Estat. “Volia col·laborar amb la justícia”, va admetre Jesús Rul, quan també va donar aquesta comunicació al mateix càrrec de l'Estat, Caridad Ramos Ferrer.
La directora de l'IES Pompeu Fabra de Badalona, Josefa Bosch, va desmentir Alsina i va assegurar que ella no es va sentir pressionada per part d'Ensenyament. “Pressionada hagués estat si m'haguessin obligat a obrir jo el centre el 9-N, però tot va quedar en mans dels voluntaris”, va manifestar Bosch.
L'única directora d'un institut públic a Catalunya en desacord amb el procedir d'Ensenyament es va mantenir ferma ahir davant del tribunal. Dolores Agenjo, exdirectora de l'IES Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat i que ha anat a les llistes de C's, va admetre que “ va demanar una ordre per escrit per entregar les claus” i no la va obtenir. En l'estira-i-arronsa que va mantenir amb la llavors directora d'Ensenyament, Montserrat Llobet, va assegurar: “Vaig tenir més dubtes de la legalitat del procés, quan ella em va preguntar: «No li passaràs l'escrit a ningú?»” Agenjo també va admetre que va donar tota la informació a la Delegació del Govern, ja que els havia advertit de la “il·legalitat d'obrir els centres”.
La valentia, per a uns, o l'excés de zel, per a d'altres, dels dos inspectors i de la directora s'emmarca fora de les dates per les quals es jutja Mas, Ortega i Rigau. El fiscal i les defenses van polemitzar si pel 9-N es va donar un ús “pel” o “del” titular dels centres. És a dir, si la Generalitat era o no darrere del 9-N.
