OPINIÓ
8 febrer 2019 2.00 h

KEEP CALM

Imparcialitat

ANDREU PUJOL
Com que el que està en els jut­jats és una qüestió que s’hau­ria de diri­mir a les urnes, és evi­dent que no hi haurà impar­ci­a­li­tat

Quan es tracta de política i d’orga­nit­zació social, cada cop que algú es declara impar­cial és molt pos­si­ble que esti­gui inten­tant tra­mar alguna enga­nyifa. Tots tenim opinió, biai­xos, pre­ju­di­cis i el pòsit de les nos­tres vivències per­so­nals. No podem fer altra cosa que tenir-ho en compte. Per això en les ciències soci­als o en el peri­o­disme és pràcti­ca­ment impos­si­ble actuar amb l’asèpsia de la bata blanca i del guant de làtex. Sem­pre es nota­ran les nos­tres dèries. El fis­cal Pedro Rubira ha jus­ti­fi­cat que Josep Lluís Tra­pero, major dels Mos­sos d’Esqua­dra, sigui jut­jat a l’Audiència Naci­o­nal de Madrid amb la següent pre­gunta: “Cre­uen vostès que hi pot haver impar­ci­a­li­tat i sere­ni­tat si s’envia la rebel·lió i la sedició a Cata­lu­nya?” Trobo que és una inter­ro­gació molt per­ti­nent. Com que el que està en els jut­jats és una qüestió que s’hau­ria de diri­mir a les urnes, és evi­dent que no hi haurà impar­ci­a­li­tat. El fis­cal pretén fer-nos creure que els sis-cents quilòmetres que sepa­ren Bar­ce­lona de Madrid apor­ten sere­nor i distància i que els jut­ges de la metròpoli es com­por­ta­ran amb el mateix aire que Char­les Darwin tenia per obser­var els ocells i les tor­tu­gues de les illes Galápagos. La rea­li­tat és que un jutge resi­dent a Madrid tindrà una visió monolítica de la qüestió cata­lana, ine­vi­ta­ble­ment influïda per uns mit­jans de comu­ni­cació que repe­tei­xen a l’uníson la mateixa versió dels fets, si cal adul­te­rant-la a con­veniència. En canvi, un jutge resi­dent a Cata­lu­nya, per bé que no n’haguem d’espe­rar gaire res de bo en aquesta matèria, podria veure’s temp­tat de tenir pre­sent un altre punt de vista, con­di­ci­o­nat per la vivència pro­pera dels fets i per l’accés a tots els relats dis­po­ni­bles. El que està reco­nei­xent el fis­cal, amb aquesta reflexió en veu alta, és que la justícia no pot abs­treure’s del debat públic. El que també ens diu és que, tant per tant, pre­fe­reix que això passi on pugui ser més lesiu per als encau­sats.